Mòdul 1. Educació i tecnologia: fonaments teòrics de Julio Cabero.

LA TECNOLOGIA, LA TÈCNICA I LA CIÈNCIA.

No hi ha consens sobre la definició de tecnologia, i es tendeix a considerar els termes tècnica i tecnologia com a sinònims. La seva concreció i definició ha anat evolucionant amb el temps, la seva definició depèn del corrent científic en què ens movem, i s’enfoca des de dos grans corrents epistemològics: intel.lectualista i pragmàtic.

Cal assenyalar dos aspectes:

1. La tecnologia com a activitat humana és un exercici mental per mitjà del qual es dissenya, aplica i avalua una activitat concreta; exercici mental tant en la fase de planificació/disseny, com en la fase de concreció i implementació. Estant aquest exercici mental determinat per la creativitat i habilitat de la persona que elabori i posi en funcionament el disseny tecnològic.

2.  No es tracta d’elaborar dissenys i processos tecnològics transferibles i utilitzables en tots els contextos, sinó més aviat de dissenyar processos aplicatius tecnològics que, pensats en termes de contextos i amb el suport del coneixement científic, ofereixin intents de solució a problemes específics.

La CTS entén que tota innovació tecnològica neix en un context social específic, el qual alhora està condicionat per aquesta. No s’admet la independència de la tecnologia i la societat, ni la predominança d’una sobre una altra, sinó més aviat la seva interacció i influència conjunta.

Alguns dels mites tecnològics més recurrents segons Cabero (2001), són:

-          Neutralitat de les tecnologies.

-          Les tecnologies com a elements democratitzadors.

-          Autonomia de les màquines.

-          Rebel.lió de les màquines.

-          Cultura deshumanitzada i alienant.

-          Mite de la transferència de la tecnologia.

-          L’existència d’una única tecnologia.

-          La millora constant.

-          El valor de l’eficàcia.

-          Novetat.

LES TIC EN LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ.

La presència de les TIC en la societat està permetent una sèrie de canvis: accedir a bases de dades ubicades en diferents parts del planeta, gestionar grans bases de dades, comunicar-nos amb altres persones independentment de l’espai i el temps que ocupem, fer les gestions bancàries des del nostre domicili, parlar amb una altra persona sense desplaçar-nos, treballar amb la informació no d’una manera lineal sinó hipertextual o la de realitzar la tasca laboral amb altres procediments i instruments.

La influència de les TIC en la societat abasta tots els sectors i desenvolupa no sols noves parcel.les del coneixement, sinó també noves formes i estratègies d’aprendre i ofereix una sèrie de possibilitats per a l’acte formatiu:

1. Ampliació de la informació.
2. Creació d’entorns flexibles espaciotemporals per a l’aprenentatge.
3. Ampliació de les eines de comunicació entre el formador i els alumnes.
4. Possibilitat d’interaccionar amb diferents codis i sistemes simbòlics.
5. Flexibilització dels itineraris formatius.
6. Flexibilització i ampliació de les estratègies de formació.
7. Creació d’entorns interactius per a la formació.
8. Adequació de la formació i a les necessitats formatives concretes.
9. Transformació dels rols que tradicionalment exerceixen el professor i l’estudiant.

Alguns mites que es tenen en la nostra cultura social i acadèmica sobre les TIC i que condicionen la seva aplicació són:

M1. Afavorir un model democràtic d’educació que facilita l’accés a totes les persones. Educació/formació per a tots.

M2. Mite de la llibertat d’expressió i la participació igualitària de tots.

M3. Mite de l’amplitud de la informació i l’accés il.limitat a tots els continguts.

M4. El mite del valor per se de les tecnologies.

M5. Mite de la neutralitat de les TIC.

M6. Mite de la interactivitat.

M7. “Més impacte”, “més efectiu”, i “més fácil del retenir”.

M8. El mite de les “reduccions”: “reducció del temps d’aprenentatge” i “reducció del cost”.

M9. El mite de les “ampliacions”: “a més persones” i “més accés”.

M10. Les tecnologies com a manipuladores de l’activitat mental.

M11. L’existència d’una única tecnologia. La supertecnologia.

M12. Mite de la substitució del formador.

M13. Les tecnologies com la panacea que resoldrà tots els problemes educatius.

EVOLUCIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ DE LA TECNOLOGIA EDUCATIVA.

Es consideren quatre grans moments respecte a l’evolució de TE:

1. Influència dels mitjans audiovisuals i mitjans de comunicació de massa aplicats al terreny educatiu. Se centren en la necessitat que l’instructor compti amb bones eines audiovisuals i tècniques per a desenvolupar la seva activitat professional; amb la millora dels instruments tècnics milloren els productes que es volen aconseguir i els processos desenvolupats. El plantejament que subjeu és que el maquinari amb el programari apropiat pot millorar la qualitat i eficàcia de la instrucció.

2. Introducció de la psicologia conductista en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Pretèn la planificació psicològica del mitjà, basat en les lleis científiques que regeixen el comportament, amb un models de conducta planificats que, a priori, es consideren desitjables. Els interessos començaran a mobilitzar-se cap a dissenys més amplis de situacions instruccionals, originant-se cert interès pel programari i el seu disseny, en funció del criteri de seqüènciació de la teoria conductista skinneriana.

3. Introducció de l’enfocament sistemàtic aplicat a l’educació. Va suposar un canvi en el seu focus central passant a centrar-se en l’anàlisi dels diversos elements participants en l’acte formatiu, en la seva organització per a aconseguir objectius prèviament determinats. Implica assumir la TE com el disseny de situacions d’ensenyament, perquè elles mateixes de manera eficaç aconsegueixin els objectius que han estat inicialment previstos.

4. Noves orientacions sorgides com a conseqüència de la introducció de la psicologia cognitiva i els replantejaments epistemològics plantejats al camp educatiu en general i en el curricular en particular.

Les TIC exerceixen un paper cada vegada més important en les accions formatives, des de la institució escolar elemental, fins a la superior i la formació contínua, sense oblidar-nos del paper transcendental que tenen en la formació ocupacional, com a conseqüència de la flexibilitat que proporcionen.

Les funcions que poden complir les TIC són diverses: transmetre informació, motivar i atreure l’atenció, estructurar la realitat, facilitar el record de la informació, oferir feedback, substituir la realitat, controlar el currículum oficial, simular la realitat, trencar les variables espaciotemporals i facilitar amb això la comunicació.

En l’actualitat, es reclama una TE centrada en el disseny, la utilització i l’avaluació de els tecnologies de la informació aplicades a accions formatives.

La concepció que hem defensat de la TE suposa també que les TIC seran percebudes de manera diferent de la de mers recursos transmissors de informació. També comporta assumir amb tota claredat que l’impacte que tinguin en la formació no en dependrà de les relacions que siguem capaços d’establir amb la resta de variables de l’acció formativa: professor, alumnes, continguts, metodologies, activitats, etc. Al mateix temps, hem de tenir en compte que els mitjans, qualsevol tipus de mitjà no funciona en el buit, sinó en un context físic, social, empresarial, ideològic i cultural que condiciona els resultats que aconseguim amb aquests.

FONAMENTS DE LA TECNOLOGIA EDUCATIVA.

La TE i la teoria de la comunicació mantenen una relació directa, perquè la seva funció bàsica consisteix en l’optimització del procés de transmissió de missatges didàctics. Per a Shannon la comunicació és un procés que comença amb la selecció de la informació que es desitja emetre. Aquesta informació posteriorment es codifica perquè sigui susceptible de ser emesa per un canal o mitjà material que posa en contacte al transmissor amb el receptor (decodifica la informació) i finalitza el procés amb un destí, és a dir, la raó per la qual es realitza tota l’operació.

La seva vertadera aportació és la font de soroll o perturbacions, que són una sèrie de factors externs, que poden impedir que el procés comunicatiu es porti a terme. Aquestes pertorbacions es poden donar tant en l’emissor com en el receptor o en el medi físic i poden ser degudes a dimensions psicològiques, ideològiques i culturals.

L’extensió espacial que s’aconsegueix amb les TIC comporta a una extensió en valors, normes d’interpretació i dinàmiques culturals, que han de ser respectades i asumides, tant per l’emissor com pel receptor, si volem que la comunicació es produeixi.

La psicologia ha estat una de les fonts de fonamentació de la TE. Els corrents que més han influït:

1) La psicologia de la Gestalt, va mostrar una preocupació fonamental per l’estudi de la percepció. Entre les seves aportacions més significatives trobem les lleis de la Gestalt “de la figura-fons”, del “tancament”, “de la proximitat” i de la “semblança”.

2) La psicologia conductista, es va preocupar per l’estudi de la conducta observable, utilitzant per a això mètodes objectius i quantitatius.

3) La psicologia cognitiva i constructivista, l’aprenentatge es percep no com un mer canvi en les conductes, sinó més aviat com un canvi en l’estructura cognitiva.

Les TiC han aconseguit una forta presència en el sector de la formació ocupacional i empresarial, on els multimédia, els simuladors, els entorns telemàtics i les videoconferències estan adquirint un paper significatiu per a la capacitació i la readaptació dels treballadors. Podríem dir que les TIC estan influint en el món laboral, ocupacional i empresarial de tres formes:

a)      La creació i la generació de noves ocupacions i professions.

b)      La potenciació de noves formes de treballar i desenvolupar l’activitat laboral amb la creació de nous contextos laborals, com el teletreball.

c)      La potenciació de noves formes d’atendre la formació laboral i ocupacional dels individus.