Models d’experiències i aprenentatge significatiu.

Les històries podem funcionar com a substitut de l’experiència directa. Si assumim que aprenem de les experiències, hauríem de ser capaços d’aprendre de les històries que conten experiències. Algunes persones creuen que escoltar històries és equivalent a experimentar un mateix els fenòmens.

Les estructures de la memòria utilitzades per a entendre la història són les mateixes que les que s’usen a l’hora de portar a terme una tasca. Tenint en compte la falta d’experiències per part dels principiants, les experiències d’històries o casos que poden obtenir en una biblioteca augmenten el seu repertori d’experiències. El raonament a partir d’històries o casos ajuda a resoldre problemes.

Les històries són importants per a la comprensió perquè tot el que sabem ho recordem en forma d’històries. Són formalismes rics i poderosos per a narrar i descriure records. Així doncs, una forma d’entendre el que les persones saben és analitzar les seves històries.

Per poder aprofitar aquests models d’experiència, és convenient que estiguin emmagatzemats en bases de dades indexades a fi de poder recórrer a aquests en funció de les nostres necessitats. Aquest sistema d’intel.ligència artificial té el seu origen en els estudis de Schank i dels seus deixebles de la universitat de Yale a principis de la dècada dels 80. Un exemple d’això és la base de dades Kite. Els coneixements adquirits d’aquesta manera passen a formar part de la nostra base de raonament que ens servirà per a futurs problemes. Per emprar aquest raonament basat en casos cal seguir un cicle format per 4 processos:

-          Recordar casos similars.

-          Reutilitzar la informació dels casos per solucionar el nou problema.

-          Revisar la solució proposada.

-          Retenir l’experiència per a properes situacions.

En definitiva, la construcció de models d’experiències (històries) ajuden a crear models mentals, que permeten el canvi conceptual i contribuint a l’aprenentatge significatiu.

Els models d’experiències com els que trobem en la base KITE fan palesa la importància de les TIC en la feina del docent. Compartir aquestes experiències a través d’Internet permet aprendre dels altres i avançar en el propi coneixement. Compartir experiències permet aprendre de la pràctica dels demés, modificar-ho, aplicar-ho al context de cadascú, plantejar-te nous dubtes sobre determinats aspectes, reflexionar sobre el treball propi, aprendre d’un mateix i alhora dels companys i utilitzar els coneixements per millorar la pròpia pràctica docent. Tal com apunta David Jonassen, construir models d’experiència i compartir-los poden funcionar com a substituts de l’experiència directa.

M’he fixat en el Cas 1152-1. Aquest cas planteja que els alumnes de cinqué grau exerceixen un paper actiu com a escriptors i il.lustradors d’una història, tasca que culmina en la creació d’un llibre. Per dur a terme aquest projecte, els alumnes utilitzen només un procesador de textos. És precisament aquesta simplicitat el que m’ha cridat l’atenció. El docent promou que els alumnes estiguin motivats per escriure un text que aniran modificant i millorant en successives revisions. El relat final va acompanyat d’il.lustracions dibuixades a mà per ells mateixos alumnes i s’enquaderna com si fos un llibre.

Destaco aquest cas perquè m’ha fet adonar que l’ús del procesador de textos pot servir per fomentar que l’alumnat desenvolupi altres capacitats com el treball cooperatiu, l’autocorrecció, la creativitat, l’autoestima,… Això m’ha generat un canvi conceptual perquè abans no pensava que aquest tipus de recurs pogués resultar tan estimulant i atractiu pels alumnes i li poguessin treure tan profit. Pensava que calien programes més sofisticats.

Mai havia tingut accés a un base de dades semblant. La veritat es que m’ha semblat impressionant el que podem aprendre amb els casos que s’hi exposen, ja que es registren una gran varietat de casos per als diferents nivells i matèries. Crec que pot ser una gran ajuda i ens pot facilitar la feina si ens trobem amb casos similars ja que podem cercar directament allò que cerquem per propi interès, allò que volem, allò que ens serveix potser per a ampliar les nostres experiències, trobo molt interessant en un futur la seva utilització, perquè sobretot ajuda a aprendre.

Compartir experiències ens enriqueix a tots, forma part del procés d’aprenentatge i  funciona com a un generador d’idees que amplia els nostres coneixements.

Es tracta d’un aprenentatge significatiu que té en compte els diferents ritmes i necessitats dels alumnes. És significatiu perquè els coneixements previs s’han vist modificats pels nous continguts. Aquesta relació entre els diferents continguts en l’estructura cognitiva de cada alumne és la que determina l’aprenentatge significatiu.

Alguns casos que m’han semblat més significatius són els casos penjats per algunes companyes com: Ester Gallego (Webquest sobre les formigues), Miriam Peiró Fernández (Hort a l’escola a la PDI), Ruth Elisabet Sánchez Diaz (Projecte del nom de la classe) i pel consultor (cas Kite 2007-1); no ha estat perquè els hagi vist innovador sinó perquè mostren una experiència compartida per mi. En tots quatre casos al igual que en el meu cas treballem per projectes on l’estructura és la mateixa (es parteix dels coneixements previs, es parteix d’un tema motivador, engrescador, on sorgeixen nous reptes i dubtes, on s’obren les portes a la investigació i van elaborant i modificant els aprenentatges que van adquirint, tot afavorint el treball cooperatiu, el diàleg i l’aprenentatge constructiu); el que es diferent és la presentació del resultat en PowerPoint o en la pissarra digital, l’exposició als companys o als pares; el tipus d’agrupament (parelles o grups de 4-5 alumnes); recursos on buscar informació. M’ha cridat l’atenció i he pensat en possible adaptacions que hi podria fer.

A més, centrant-nos en els models d’experiència podem afirmat que també ha estat un aprenentatge significatiu a partir de l’experiència dels altres.  Hem après a partir d’històries que contenen experiències. Tant la resolució de problemes com l’argumentació, activitats realitzades en aquest cas, corresponen a activitats constructivistes que porten a un aprenentatge significatiu i a més hi ha hagut el suport efectiu de la tecnologia.