CANVI I MAPA CONCEPTUAL.

Abans d’encetar la lectura del material paper van realitzar una avaluació inicial de coneixements previs (miniactivitat PAC1.1.): Què sé jo de la TE i les TIC abans de començar a treballar? Aquesta activitat consistia en contestar unes qüestions de desenvolupament breu i situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord) en deu afirmacions referents als continguts a treballar. Com puc representar el meu coneixement inicial en forma de mapa de conceptes?

 Els éssers humans construeixen de forma natural teories simplificades i intuïtives per explicar el món. Mitjançant l’experiència i la reflexió, afegeixen complexitats conceptuals a mesura que van aprenent. Com a aprenents, construeixen els seus models mentals, expressen certa coherència i comprimís amb les concepcions existents; interactuen amb la nova informació fins a assolir un nivell en què la informació sigui comprensible, coherent, plausible i retòricament urgent d’acord amb els seus models conceptuals. El procés cognitiu de construcció d’aquestes teories és el canvi conceptual. El canvi conceptual té lloc quan els estudiants canvien la seva manera d’entendre els conceptes i marcs conceptuals.

Hi ha hagut una reorganització radical o marcada de les meves estructures de coneixement (Dole i Sinatra, 1998), una reorganització de conceptes per la falta de coneixements previs, aquests eren molt escassos.

Com diu Taghard (1992), la substitució del model conceptual per altre de nou no pot dur-se a terme simplement refusant conceptes concrets o proposicions en el sistema conceptual, sinó que ha de desafiar-se tota l’estructura i substituir-la. Hi ha hagut canvi de marcs per acomodar idees.

Aquest canvi conceptual ha estat possible perquè ha estat intencional (Dole i Sinatra, 1998) i significatiu (Luque, 2003), en el nivell més alt de compromís, els estudiants pensen detingudament sobre arguments i contraarguments relacionats amb el missatge, amb la qual cosa s’aconsegueix una alta probabilitat que s’efectuï un canvi conceptual. La manera més eficaç d’estimular i valorar el canvi conceptual radical és construir i comparar models que representin sistemes conceptuals desproporcionats. Quan es descobreixen anomalies o errors conceptuals en les estructures mitjançant els experiments de construcció de models que representen sistemes desproporcionats, hi ha més possibilitats de que es revisin i reestructurin les seves estructures conceptuals.

La PAC1 m’ha permès aprofundir i analitzar nous conceptes que m’han ajudat a comprendre les relacions o maneres d’entendre la relació ciència, tecnologia, societat i educació. Aquí trobem una gran diferència ja que a l’inici de l’assignatura aquests continguts eren escassos. Aquestes diferències entre els coneixements inicials i finals queden patents si comparem els dos mapes conceptuals. S’observa una gran diferència que ens indica que hi ha hagut grans canvis tant a nivell conceptual com de continguts. Un mapa conceptual que integra més contingut i conceptes, reflecteix un grau de coneixement més elevat de la tecnologia educativa i les seves relacions.

També hi ha hagut diverses accions educatives que m’ha propiciat aquests canvis de coneixements, són: la lectura del módul1 i l’article de Domènech i Tirado, la realització del mapa de conceptes, la participació en el debat CTS, la consulta d’altres materials facilitats pel consultor, la guia del debat i el dossier per a argumentar.

M’ha permès conèixer l’existència del programa Cmap Tools el qual m’ha aportat coneixements a nivell procedimental, ajudant-me en l’elaboració del mapa conceptual.

La meva opinió inicial no ha variat gaire (preguntes i puntuació de l’avaluació inicial), però ara trobo que tinc més arguments teòrics, tinc una base més sòlida per defensar les meves respostes.

Vull deixar palès el canvi conceptual que he anat construint a partir de l’activitat i del mapa inicial fins ara. En total he realitzat quatre mapes conceptuals amb els quals he pogut veure el procès de creixença d’aquests amb l’ajuda del material del mòdul “Educació i tecnologia: fonaments teòrics” de Cabero, TIC i aprenentatge significatiu de Jonassen, amb l’article Ciència, tecnologia i societat, i les intervencions (argumentacions i contraargumentacions) i síntesis del debat de CTS. De fet ha estat un seguit d’activitats totes elles molt ben vinculades que m’han permés anar avançant en aquest procés, incrementant els meus coneixements previs.

Respecte al canvi conceptual des de l’activitat inicial fins ara m’he adonat que en  les Noves Tecnologies en Educació:

-          L’objectiu principal de la TE no és només oferir un bon ventall de tècniques per als docents sinó el de donar resposta, amb les TIC i tots els recursos possibles, als dubtes que es van produint en el procés d’ensenyament-aprenentatge, donant així la possiblilitat de crear nous coneixements. 

-          Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes i hem de vetllar per tal que això sigui una practica constant a les aules.

-          La interacció amb els companys és tant important com la dels professionals en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

-          És necessari que els professionals siguem competents en les técniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement, hem d’estar a l’alçada del que representa viure en la societat de la informació i del coneixement  i només així es pot garantir l’excel.lencia educativa.

-          Tecnologia, ciència i societat influeixen i interactuant  conjuntament en el progrés de la nostra societat.

-          Els avenços tecnològics ajuden al progrés social i l'aparició de noves necessitats socials promou la constant evolució i renovació de la tecnologia. 

-          La societat presenta necessitats que la tecnologia pot resoldre, i a la vegada, la tecnologia dóna recursos per a aplicar dins la societat.

Per acabar, seguint l’orientació de la PAC vull comparar el canvi conceptual que vaig experimentar personalment, de més jove tenia la visió que ensenyar era molt senzill (només calia agafar un llibre i explicar la lliçó als alumnes). Un cop comences a estudiar la carrera a la universitat, obtens el títol, comences a treballar de substituta, et treus l’oposició, t’envien a qui i allà fent de tot, has de continuar amb la formació permanent, t’has de reunir i coordinar amb la resta de mestres, tens 25-30 alumnes (alguns amb dificultats) i pares amb mil històries... Està clar doncs que vaig experimentar un gran canvi conceptual.