Segons la concepció constructivista, aprenem quan
som capaços de modificar els esquemes mentals que hom té amb la incorporació de
nous elements, els quals ens produeixen una reestructuració dels nostres
coneixements fins arribar a consolidar-los tots en un conjunt. L’aprenentatge
significatiu és aquell aprenentatge que s’ha produït assimilant nous continguts
després de relacionar-los amb els què un ja posseeix. Ës a dir, els continguts
nous s’integren dins els nostres esquemes després d’una reestructuració
d’aquestes gràcies a les relacions que es puguin generar entre els diferents
coneixements, previs i nous. Es tracta d’arribar a entendre’ls i saber-los
transmetre posteriorment amb les nostres paraules. Per això, amb la
incorporació de nous continguts o coneixements, és necessària la
reestructuració dels nostres esquemes mentals per tal de produir un
aprenentatge real, significatiu. Cal establir una forta relació entre el què
volem aprendre i els coneixements previs, relacionar-ho per tal d’aclarir
conceptes.
El resultat de l’aprenentatge significatiu és un
model mental de fenòmens que s’han explorat i manipulat. Els nens comencen
construint els seus models mentals senzills per explicar els seus mons, i amb
l’experiència, el suport i la reflexió, es van complexitzant quan interactuen
amb el món d’una manera més complexa. Els models més complexos els permetran
raonar de manera més consistent i productiva sobre els fenòmens que observen.
L’activitat que afavoreix la construcció d’un model
mental de manera més consistent i productiva és la construcció de models
computacionals. És a dir, usar l’ordinador per a construir models del que s’ha
estudiat proporciona una representació física dels processos mentals de la
construcció de models.
La manera més efectiva s’impulsar la construcció de
models és fer que els estudiants usin una varietat d’eines per a construir
models físics, visuals, lògics o computacionals dels fenòmens; construir models
físics i computacionals mitjançant tecnologies confereix als estudiants
l’oportunitat d’operacionalitzar i externalitzar els seus models mentals.
La construcció de models és important perquè es
tracta d’un dels processos cognitius que comporta major relació conceptual.
Resoldre problemes de disseny pot ser potencialment més atractiu, però les
tecnologies actuals aconsegueixen millor els processos de creació de models que
els de disseny.
Podem afirmar que els alumnes van dur a terme un
aprenentatge significatiu fruit del projecte: els aliments. L’aprenentatge
significatiu es defineix com un procés en què hi ha un lligam entre una nova
informació i algun aspecte ja existent en l’estructura cognitiva de l’alumne.
Els alumnes construeixen nous coneixements a partir
de la resolució d’una successió de problemes, que per a resoldre’ls, han de fer
una tasca de recerca de informació i d’argumentació de la resposta.
La presentació dels nous conceptes, així com la
metodologia basada en les TIC i els agrupaments permeten afavorir
l’aprenentatge significatiu. El treball per parelles de recercar per Internet
que requeria aquesta activitat, permet fer front als diferents ritmes i nivells
d’aprenentatge que trobem a l’aula i, al mateix temps permet desenvolupar diferents
habilitats com la construcció de coneixements i la comprensió.
Es tractava de comprendre el què es demanava a la
pregunta i ser capaç de cercar-ne la resposta per Internet, seleccionant la
informació vàlida, les pàgines que proporcionen una informació veraç, i
finalment saber argumentar per què havien pres aquella determinada resposta,
saber-la justificar. A més el suport de les TIC, els diversos agrupaments, la
reflexió personal, la guia de la mestra, fa que es produeixi una
reestructuració i reorganització dels models conceptuals ja existents
produint-se una reconciliació entre les experiències prèvies i els nous models.
Durant el procés de recerca de informació, a part de destriar la que és útil de
la que no, l’alumne interacciona amb aquesta informació i es contrasta amb la
informació prèvia. És a partir de la pròpia experiència que es crea el
coneixement. La posada en comú i l’avaluació també formen part d’aquest procés
d’aprenentatge.
El que pretén el mestre amb aquestes activitats es
que els seus alumnes siguin capaços de realitzar un aprenentatge participatiu,
actiu, creatiu, autònom, i a la vegada interactuar amb la resta de components
del grup per potenciar les relacions i presa de decisions entre individus. El
mestre no solament se centra en la construcció de models mentals individuals
(representacions múltiples, interdependents i integrades d’allò que han après);
sinó també cerca en els seus alumnes la construcció de models mentals grupals o
col.laboratius, models contruïts socialment per grups d’individus que se
centren, col.laborant uns amb altres.
Construeixen els seus models mentals, expressen
certa força, coherència i comprimís amb les concepcions existents; interactuen
amb la nova informació fins a assolir un nivell en què la informació sigui
comprensible, coherent, plausible i retòricament urgent d’acord amb els seus
models conceptuals. El procés cognitiu de construcció d’aquestes teories és el
canvi conceptual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada