Conclusions

He descobert una manera aprendre que no conexilla que és el raonament basat en casos. Abans creia que aprenem fent, tal i com deia Piaget, a través de l’experiència directa amb l’entorn. Però m’he adonat que també es pot aprendre a través de les vivències dels altres. He descobert l’existència de la base de dades Kite que constitueix un recurs afavoridor del raonament basat en casos, segons el qual la resolució d’un nou nproblema requereix el record de casos similars.

Una vegada més m’he adonat que parlar de noves tecnologies en educació no és parlar solament de tenir el material necessari per a accedir a la informació sinó que cal saber-lo utilitzar i gestionar aquesta informació. A la xarxa ens trobem amb molts tipus informacions, a vegades contradictòries les unes amb les altres, afirmacions falses, que cal que els alumnes sàpiguen gestionar per arribar al coneixement.

El cas que he exposat i els presentats pels companys/es responen a un aprenentatge significatiu en el qual són els alumnes els veritables constructors del seu coneixement i el paper o rol del mestre és el d’orientador o guia, amb l’incís afegit que el coneixement s’aconsegueix en gran part a partir de la utilització de noves tecnologies que cal saber-les utilitzar per assolir els objectius marcats.

En el meu projecte dels aliments es pot dir que es tracta d’un aprenentatge significatiu pels alumnes ja que és actiu; són els alumnes els que busquen la informació i els responsables del resultat. També és constructiu ja que han d’adaptar els nous coneixements fruit de la cerca d’informació als que ja tenien (coneixement previ). És col·laboratiu ja que no es realitza de forma aïllada sinó en parelles i a nivell de tot el grup classe i intencional ja que els alumnes intenten aconseguir un objectiu cognitiu de manera intencionada, volen resoldre la pregunta que se’ls hi proposa per poder-ho exposar al companys de nivell. Lligat a l’aspecte col·laboratiu hi trobem també que és conversacional en el que per aprendre passen per un procés social i dialògic. Finalment dir que també hi trobem una contextualització i una reflexió final en la que es posa en comú el que hem après i sobre el que reflexionem.

Per acabar dir que els alumnes se senten molt atrets per les noves tecnologies i tenen certa facilitat per assimilar ràpidament la part tècnica de l’activitat. Qualsevol activitat proposada utilitzant recursos tecnològics esdevé més exitosa que les tradicionals.

Reflexions sobre el paper de la tecnologia en aquest aprenentatge.

La tecnologia ha estat un element imprescindible en aquest aprenentatge. No ha estat un aprenentatge solitari sinó fruit de la reflexió i de compartir històries i experiències. Ha permès crear una xarxa de coneixements i experiències molt àmplia en què no existien les barreres espacials ni temporals per a relacionar-nos entre nosaltres.

L’aprenentatge que estem duent a terme a la UOC, ja indica que la tecnologia hi juga un paper més que important. La relació virtual amb companys (taulers, fòrum, bústia de correu, espais de grup), són els elements clau que permeten que aquest aprenentatge sigui possible.

A més, poder compartir i conèixer experiències no només dels companys d’aula sinó, tal i com hem vist en la base KITE, de tot el món, mitjançant Internet és un altre dels avantatges de la tecnologia per a potenciar l’aprenentatge.

Models d’experiències i aprenentatge significatiu.

Les històries podem funcionar com a substitut de l’experiència directa. Si assumim que aprenem de les experiències, hauríem de ser capaços d’aprendre de les històries que conten experiències. Algunes persones creuen que escoltar històries és equivalent a experimentar un mateix els fenòmens.

Les estructures de la memòria utilitzades per a entendre la història són les mateixes que les que s’usen a l’hora de portar a terme una tasca. Tenint en compte la falta d’experiències per part dels principiants, les experiències d’històries o casos que poden obtenir en una biblioteca augmenten el seu repertori d’experiències. El raonament a partir d’històries o casos ajuda a resoldre problemes.

Les històries són importants per a la comprensió perquè tot el que sabem ho recordem en forma d’històries. Són formalismes rics i poderosos per a narrar i descriure records. Així doncs, una forma d’entendre el que les persones saben és analitzar les seves històries.

Per poder aprofitar aquests models d’experiència, és convenient que estiguin emmagatzemats en bases de dades indexades a fi de poder recórrer a aquests en funció de les nostres necessitats. Aquest sistema d’intel.ligència artificial té el seu origen en els estudis de Schank i dels seus deixebles de la universitat de Yale a principis de la dècada dels 80. Un exemple d’això és la base de dades Kite. Els coneixements adquirits d’aquesta manera passen a formar part de la nostra base de raonament que ens servirà per a futurs problemes. Per emprar aquest raonament basat en casos cal seguir un cicle format per 4 processos:

-          Recordar casos similars.

-          Reutilitzar la informació dels casos per solucionar el nou problema.

-          Revisar la solució proposada.

-          Retenir l’experiència per a properes situacions.

En definitiva, la construcció de models d’experiències (històries) ajuden a crear models mentals, que permeten el canvi conceptual i contribuint a l’aprenentatge significatiu.

Els models d’experiències com els que trobem en la base KITE fan palesa la importància de les TIC en la feina del docent. Compartir aquestes experiències a través d’Internet permet aprendre dels altres i avançar en el propi coneixement. Compartir experiències permet aprendre de la pràctica dels demés, modificar-ho, aplicar-ho al context de cadascú, plantejar-te nous dubtes sobre determinats aspectes, reflexionar sobre el treball propi, aprendre d’un mateix i alhora dels companys i utilitzar els coneixements per millorar la pròpia pràctica docent. Tal com apunta David Jonassen, construir models d’experiència i compartir-los poden funcionar com a substituts de l’experiència directa.

M’he fixat en el Cas 1152-1. Aquest cas planteja que els alumnes de cinqué grau exerceixen un paper actiu com a escriptors i il.lustradors d’una història, tasca que culmina en la creació d’un llibre. Per dur a terme aquest projecte, els alumnes utilitzen només un procesador de textos. És precisament aquesta simplicitat el que m’ha cridat l’atenció. El docent promou que els alumnes estiguin motivats per escriure un text que aniran modificant i millorant en successives revisions. El relat final va acompanyat d’il.lustracions dibuixades a mà per ells mateixos alumnes i s’enquaderna com si fos un llibre.

Destaco aquest cas perquè m’ha fet adonar que l’ús del procesador de textos pot servir per fomentar que l’alumnat desenvolupi altres capacitats com el treball cooperatiu, l’autocorrecció, la creativitat, l’autoestima,… Això m’ha generat un canvi conceptual perquè abans no pensava que aquest tipus de recurs pogués resultar tan estimulant i atractiu pels alumnes i li poguessin treure tan profit. Pensava que calien programes més sofisticats.

Mai havia tingut accés a un base de dades semblant. La veritat es que m’ha semblat impressionant el que podem aprendre amb els casos que s’hi exposen, ja que es registren una gran varietat de casos per als diferents nivells i matèries. Crec que pot ser una gran ajuda i ens pot facilitar la feina si ens trobem amb casos similars ja que podem cercar directament allò que cerquem per propi interès, allò que volem, allò que ens serveix potser per a ampliar les nostres experiències, trobo molt interessant en un futur la seva utilització, perquè sobretot ajuda a aprendre.

Compartir experiències ens enriqueix a tots, forma part del procés d’aprenentatge i  funciona com a un generador d’idees que amplia els nostres coneixements.

Es tracta d’un aprenentatge significatiu que té en compte els diferents ritmes i necessitats dels alumnes. És significatiu perquè els coneixements previs s’han vist modificats pels nous continguts. Aquesta relació entre els diferents continguts en l’estructura cognitiva de cada alumne és la que determina l’aprenentatge significatiu.

Alguns casos que m’han semblat més significatius són els casos penjats per algunes companyes com: Ester Gallego (Webquest sobre les formigues), Miriam Peiró Fernández (Hort a l’escola a la PDI), Ruth Elisabet Sánchez Diaz (Projecte del nom de la classe) i pel consultor (cas Kite 2007-1); no ha estat perquè els hagi vist innovador sinó perquè mostren una experiència compartida per mi. En tots quatre casos al igual que en el meu cas treballem per projectes on l’estructura és la mateixa (es parteix dels coneixements previs, es parteix d’un tema motivador, engrescador, on sorgeixen nous reptes i dubtes, on s’obren les portes a la investigació i van elaborant i modificant els aprenentatges que van adquirint, tot afavorint el treball cooperatiu, el diàleg i l’aprenentatge constructiu); el que es diferent és la presentació del resultat en PowerPoint o en la pissarra digital, l’exposició als companys o als pares; el tipus d’agrupament (parelles o grups de 4-5 alumnes); recursos on buscar informació. M’ha cridat l’atenció i he pensat en possible adaptacions que hi podria fer.

A més, centrant-nos en els models d’experiència podem afirmat que també ha estat un aprenentatge significatiu a partir de l’experiència dels altres.  Hem après a partir d’històries que contenen experiències. Tant la resolució de problemes com l’argumentació, activitats realitzades en aquest cas, corresponen a activitats constructivistes que porten a un aprenentatge significatiu i a més hi ha hagut el suport efectiu de la tecnologia.

El meu Cas Kite i aprenentatge significatiu.

Segons la concepció constructivista, aprenem quan som capaços de modificar els esquemes mentals que hom té amb la incorporació de nous elements, els quals ens produeixen una reestructuració dels nostres coneixements fins arribar a consolidar-los tots en un conjunt. L’aprenentatge significatiu és aquell aprenentatge que s’ha produït assimilant nous continguts després de relacionar-los amb els què un ja posseeix. Ës a dir, els continguts nous s’integren dins els nostres esquemes després d’una reestructuració d’aquestes gràcies a les relacions que es puguin generar entre els diferents coneixements, previs i nous. Es tracta d’arribar a entendre’ls i saber-los transmetre posteriorment amb les nostres paraules. Per això, amb la incorporació de nous continguts o coneixements, és necessària la reestructuració dels nostres esquemes mentals per tal de produir un aprenentatge real, significatiu. Cal establir una forta relació entre el què volem aprendre i els coneixements previs, relacionar-ho per tal d’aclarir conceptes.

El resultat de l’aprenentatge significatiu és un model mental de fenòmens que s’han explorat i manipulat. Els nens comencen construint els seus models mentals senzills per explicar els seus mons, i amb l’experiència, el suport i la reflexió, es van complexitzant quan interactuen amb el món d’una manera més complexa. Els models més complexos els permetran raonar de manera més consistent i productiva sobre els fenòmens que observen.

L’activitat que afavoreix la construcció d’un model mental de manera més consistent i productiva és la construcció de models computacionals. És a dir, usar l’ordinador per a construir models del que s’ha estudiat proporciona una representació física dels processos mentals de la construcció de models.

La manera més efectiva s’impulsar la construcció de models és fer que els estudiants usin una varietat d’eines per a construir models físics, visuals, lògics o computacionals dels fenòmens; construir models físics i computacionals mitjançant tecnologies confereix als estudiants l’oportunitat d’operacionalitzar i externalitzar els seus models mentals.

La construcció de models és important perquè es tracta d’un dels processos cognitius que comporta major relació conceptual. Resoldre problemes de disseny pot ser potencialment més atractiu, però les tecnologies actuals aconsegueixen millor els processos de creació de models que els de disseny.

Podem afirmar que els alumnes van dur a terme un aprenentatge significatiu fruit del projecte: els aliments. L’aprenentatge significatiu es defineix com un procés en què hi ha un lligam entre una nova informació i algun aspecte ja existent en l’estructura cognitiva de l’alumne.

Els alumnes construeixen nous coneixements a partir de la resolució d’una successió de problemes, que per a resoldre’ls, han de fer una tasca de recerca de informació i d’argumentació de la resposta.

La presentació dels nous conceptes, així com la metodologia basada en les TIC i els agrupaments permeten afavorir l’aprenentatge significatiu. El treball per parelles de recercar per Internet que requeria aquesta activitat, permet fer front als diferents ritmes i nivells d’aprenentatge que trobem a l’aula i, al mateix temps permet desenvolupar diferents habilitats com la construcció de coneixements i la comprensió.

Es tractava de comprendre el què es demanava a la pregunta i ser capaç de cercar-ne la resposta per Internet, seleccionant la informació vàlida, les pàgines que proporcionen una informació veraç, i finalment saber argumentar per què havien pres aquella determinada resposta, saber-la justificar. A més el suport de les TIC, els diversos agrupaments, la reflexió personal, la guia de la mestra, fa que es produeixi una reestructuració i reorganització dels models conceptuals ja existents produint-se una reconciliació entre les experiències prèvies i els nous models. Durant el procés de recerca de informació, a part de destriar la que és útil de la que no, l’alumne interacciona amb aquesta informació i es contrasta amb la informació prèvia. És a partir de la pròpia experiència que es crea el coneixement. La posada en comú i l’avaluació també formen part d’aquest procés d’aprenentatge.

El que pretén el mestre amb aquestes activitats es que els seus alumnes siguin capaços de realitzar un aprenentatge participatiu, actiu, creatiu, autònom, i a la vegada interactuar amb la resta de components del grup per potenciar les relacions i presa de decisions entre individus. El mestre no solament se centra en la construcció de models mentals individuals (representacions múltiples, interdependents i integrades d’allò que han après); sinó també cerca en els seus alumnes la construcció de models mentals grupals o col.laboratius, models contruïts socialment per grups d’individus que se centren, col.laborant uns amb altres.

Construeixen els seus models mentals, expressen certa força, coherència i comprimís amb les concepcions existents; interactuen amb la nova informació fins a assolir un nivell en què la informació sigui comprensible, coherent, plausible i retòricament urgent d’acord amb els seus models conceptuals. El procés cognitiu de construcció d’aquestes teories és el canvi conceptual.

 

Cas Kite. Història completa

Cas Kite

PROJECTE ELS ALIMENTS
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén.
Aquesta experiència es va dur a terme amb els alumnes de tercer de primària d’una escola de la província de Lleida. Des de l’àrea de Coneixement del Medi Natural i Social els alumnes de tercer s’han implicat en un projecte transversal referent als aliments. Cada setmana es presentava una pregunta. Els alumnes havien de cercar per Internet la resposta correcta a la pregunta que se’ls hi proposava. L’activitat consistia en mirar la pregunta i parlar-ne a nivell de gran grup i donar algunes orientacions sobre com cercar la informació que ens demanava. Per parelles havien de cercar per Internet (seguint les orientacions donades per la mestra) la solució. Finalment es posava en comú i amb la resposta correcta es feia un PowerPoint. Han après a integrar els seus resultats de tot allò que volien aprendre sobre els aliments en una presentació en PowerPoint (a les diapositives surten imatges i petits textos) i  faran l’exposició del que han après als seus companys de nivell a l’aula d’audiovisuals que és on està el canó. Així mateix tot el pujaran amb ajut de la mestra al bloc de l’escola per a que els pares puguin veure la feina que fan els seus fills/es des de casa.
Índex	Contingut
Context General
Experiència en ensenyament	5 anys
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC	Les fa servir a l’aula diàriament.
Tipus d’escola	Infantil i Primària
Localització del centre	Lleida
Connexió	Internet
Localització dels recursos tecnològics	Aula d’informàtica (20 ordinadors), totes les aules compten amb 2 ordinadors amb connexió a internet, 4 ordinadors portàtils (un per cicle), aula d’audiovisuals projector.
Situació sòcio - econòmica dels alumnes	Classe social mitjana
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes	Tercer de primària (cicle mitjà).
Àrea / unitat	Projecte. Àrees transversals, engloba coneixement del medi natural, matemàtiques, plàstica, llengua, informàtica.
Fites del projecte
Activitats planificades a la sessió o unitat	Activitats de recerca d’informació. Presentació en format Power Point per exposar-la als seus companys de nivell.
Nivell d’aprenentatge esperat	Ser capaç de navegar per Internet amb la finalitat de cercar la resposta correcta a la pregunta plantejada. Saber fer la presentació en PowerPoint, escriure la informació trobada junt amb les imatges i exposar-la.
Tipus d’activitat	Aplicació de les TIC entorn el projecte.
Activitats del projecte
Tecnologies utilitzades	Internet (cercador Google), Microsoft Word, PowerPoint, Blogger.
Raó per la qual la fa servir	Exposició davant els seus companys de nivell, i que els pares ho puguin veure des de casa. Estan molt engrescats amb les activitats i això fa que el seu aprenentatge sigui significatiu ja que estan molt motivats amb el projecte que ells van elegir. Ús i domini de les noves tecnologies com a instrument quotidià i per a la comunicació i educació.
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)	Cercar la informació per identificar la resposta correcta a una pregunta que es planteja. Relacionar-se amb els seus companys del mateix nivell mostrant el projecte realitzat i utilitzar el bloc de l’escola com a eina per comunicar la feina d’escola  als pares. Analitzar i aplicar el coneixement. Aplicar una funcionalitat a allò que aprenen sobre els aliments.
Dificultats trobades	Problemes alhora d’inserir noves diapositives, imatges, degut a la manca de coneixement i experiència respecte a les tasques i les TIC que amb l’ajut de la mestra és solucionen ràpidament.
Ajuda / col·laboració emprada	Col·laboració de la mestra de suport i mestres del mateix nivell.
Rol del professor	Guia en la presa de decisions, en el procés, planificador de les activitats (tenint en compte els interessos dels alumnes), proporciona orientacions, acompanyant en el procés d’ensenyament-aprenentatge. S’assegura d’una bona participació, seguiment i aprofitament de les activitats.
Rol de l’estudiant	Protagonista del seu propi procés d’aprenentatge i participa activament en la recerca d’informació i producció de materials audiovisuals.
Resultats
Observacions	Elevat grau de motivació a l’hora de cercar la solució correcta.
Avaluació de l’aprenentatge	Expressió oral de tot el treballat. Millora de l’ús de les TIC. Actitud vers l’activitat (grau participació).
Lliçó apresa pel professor	Els alumnes necessiten suport a l’hora de treballar amb els ordinadors, però el que més necessiten és que l’activitat estigui correctament planificada i se’ls hi expliqui segons el seu nivell, això els hi permetrà poder participar activament en les activitats sense abocar en la frustració. Cal fer l’aprenentatge en petits passos per poder avançar tots junts.

Història complerta

E- Quin valor dónes a la utilització de les TIC a l’aula? P- Les TIC constitueixen una eina imprescindible per al treball a l’aula. En el treball per projectes primer es presenta la pregunta que els toca respondre. A continuació es duu a terme un treball oral en gran grup per parlar sobre la pregunta, comprendre què ens estan preguntant i on i com podem cercar la resposta. Es fa una pluja d’idees amb les aportacions que van dient els alumnes. Finalment es comença la recerca per parelles, seguint les orientacions donades i amb el suport de la mestra. És a partir de la utilització de les TIC, principalment Internet i buscadors, que es troba la resposta a la pregunta que ens plantegen. Un cop cada parella ha trobat per Internet la resposta, es posa en comú. Els alumnes han de dir d’on han extret la informació i cal que argumentin i justifiquin la resposta de la pregunta. Finalment es fa una diapositiva (amb imatge i un petit text) de cada pregunta. Que posteriorment es penjarà al bloc de l’escola amb la resta de vídeos o imatges que hagin trobat interessants. E- D’on va sortir la proposta de treballar el projecte els aliments? P- Els projectes impliquen treballar d’una manera transversal (des de les diferents àrees), amb la intenció de fer les activitats més significatives i estèticament atractives, que els alumnes siguin capaços de triar un tema que els motivi, saber que els hi agradaria saber i com haurien de fer per poder trobar informació acurada. Són els alumnes els qui diuen què volen fer i com fer-ho, i nosaltres com a mestres, els hi donem suport i els guiem en el procés, però, són els propis alumnes els protagonistes del projecte i del seu procés d’aprenentatge. Vam pensar que era una bona iniciativa i que motivaria als alumnes a treballar, a aprendre a aprendre. No només promouria l’adquisició de coneixements sinó que desenvoluparia destreses de cerca i tractament de la informació que es troba a la xarxa i a la vegada ser crítics amb aquesta informació. E- En què consisteix aquesta experiència? P- Consisteix que de forma transversal, els alumnes emprin diferents formes de treball, tenint en compte diferents competències i assignatures ( coneixement del medi, llengua, ... ). Utilitzem les TIC com a eina d’aprenentatge i es veu com les noves tecnologies ens poden ajudar en tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. Els alumnes han d’ésser capaços de crear un PowerPoint que reculli tot el que han recercat i mostrar-ho en forma de als companys del mateix nivell. Després, per a que encara vegin més la seva funcionalitat, amb l’ajuda de la mestra, penjaran tots els seus treballs al bloc per a que els pares vegin tot el que han après a fer. E- Com ho va plantejar als alumnes? P- Com una experiència nova d’aprenentatge. Alguns ja coneixien el PowerPoint però no sabien per a què servia, fer les diapositives, insertar imatges i escriure en elles va ser nou per a ells. E- Quins avantatges creu que té? P- En té molts, però jo em quedaria amb uns quants: -          Els alumnes aprenen a aprendre. Són ells mateixos els que construeixen el seu propi aprenentatge. -          El treball es realitza per parelles heterogènies, per tant és un treball cooperatiu. -          No només es treballen aspectes conceptuals sinó que també es fomenta tota una sèrie de competències tant o més importants. -          És una activitat que s’adapta a les necessitats, interessos i motivacions dels infants i et permet fer front a la diversitat i als diferents ritmes de treball. E- Quin tipus d’agrupament es fa? P- La primera part del treball es realitza en gran grup. Es fa una lectura atenta de la pregunta i s’assegura la comprensió d’aquesta. A continuació es parla sobre com i on es pot trobar la informació. La segona part de l’activitat es fa per parelles heterogènies i consisteix en cercar per Internet la resposta correcta a la pregunta. La tercera part de l’activitat es fa en gran grup i consisteix en posar en comú i argumentar les respostes escollides. I l’última part es fa en parelles, consisteix en fer la diapositiva. E- On es duen a terme les sessions? P- La primera i la tercera part de la sessió, que són les que es realitzen en gran grup, es duen a terme a l’aula. I la part del treball que consisteix en cercar la informació per Internet i elaborar la diapositiva es porta a terme a l’aula d’informàtica. E- Quantes sessions s’hi van dedicar? P- Tres sessions a la setmana. La primera sessió consistia en llegir la pregunta i fer la pluja d’idees sobre on i com cercar la informació. La segona sessió consistia en la part més pràctica, anar a l’aula d’informàtica i, per parelles, cercar la solució i finalment la posada en comú. I la tercera sessió realitzar la diapositiva (imatge i text). El projecte va durar un trimestre, és a dir durant 12 setmanes es van destinar tres sessions setmanals a realitzar aquest treball. E- Quin rol va tenir com a mestre? I els alumnes? P- El paper del mestre va ser una guia en la presa de decisions en les activitats a fer, planificador de les activitats al llarg de les sessions tenint en compte els interessos dels  alumnes, tenint sempre en compte el paper d’acompanyant en el procés d’ensenyament- aprenentatge. Així mateix, és important assegurar la bona participació, seguiment i aprofitament de les activitats. Els alumnes van ser els protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge, participant activament en la recerca d’informació i producció de materials audiovisuals. E- Va rebre ajut d’altres persones? P- Una de les tres sessions setmanals comptaven amb l’ajuda de la mestra de suport. E- Com es va dur a terme l’avaluació? P- Va ser una avaluació continuada, no només s’avaluava si la resposta era la correcta, sinó la capacitat de cercar una determinada informació per Internet, argumentar i justificar la decisió presa, ensenyar als companys el que han trobat, el treball en equip, l’ús de la tecnologia... En la part de posada en comú de la resposta es pretenia facilitar que aquells alumnes que no havien assolit els objectius marcats, poguessin tornar a repassar el treball i aprendre a partir dels errors comesos.  Els alumnes havien d’explicar amb les seves paraules què, com i per què havia estat el que havien fet, quins eren els resultats i la seva valoració personal de si els havia agradat o no l’experiència. E- Quines dificultats va trobar? P- Hi ha alumnes als quals els costava navegar per la xarxa amb la finalitat de buscar una informació concreta. Alguns no saben discernir el que és important del que no ho és. Per fer front a aquests problemes es creen parelles heterogènies i la tutora i mestra de suport supervisen constantment la recerca que porten a terme els alumnes i intervé, si escau, per guiar-los en determinats aspectes. Problemes per inserir noves diapositives, imatges, degudes a la manca de coneixements i experiència respecte a les tasques i les TIC que amb el meu suport i el de la meva companya s’anaven solucionant. E- Quina valoració personal fa? Cal buscar activitats significatives i motivadores pels infants si es vol aconseguir un aprenentatge significatiu. L’ús de les Noves Tecnologies esdevé una eina motivadora pels alumnes sempre que al darrera hi hagi un bon ús. Els alumnes van fer un treball molt bo, van estar engrescat en tot moment, en tot el procés. Els va agradar molt, i als pares encara més.  E- Què els hi diria als mestres? P- Els alumnes necessiten suport a l’hora de treballar amb els ordinadors, càmera de fotos, escanner... però el que més necessiten és que l’activitat estigui correctament planificada i se’ls expliqui de forma adequada al seu nivell d’aprenentatge, per poder participar activament en les activitats sense abocar en la frustració. Cal fer l’aprenentatge en petits passos per poder avançar tots junts.

Revisió Autoavaluació

Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: ___8___ .(5) Crec que un dels objectius és aquest, però no l’únic ja que ha de dissenyar, aplicar i avaluar les situacions mediades d’aprenentatge.

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: ____8__Continuo pensant que és molt positiu aquest treball col.laboratiu amb els companys, consultor i material.

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : __9______ (5) és important que siguin competents en les tècniques però no imprescindible ja que la seva funció és fer de guia per la construcció dels coneixements dels alumnes. I hi ha moltes maneres d’aprendre: imitació, manipulació, descobriment, interacció...

DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: ____3_ (1) No es neutral, depèn del context on es desenvolupa, no està lliure de valors, actituds, prejudicis, la tecnologia és humana i pot estar sustentada per interessos polítics, econòmics, socials...

CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: ___9__ (9) en general són comunitats d’aprenentatge, però hi ha alguna assignatura on el procés d’aprenentatge és més individual.

DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __2___(2) depèn de l’assignatura o de la implicació dels companys i consultor.

TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: ___7____ que promoguin aprenentatges significatius.(5) No, la tecnologia educativa consisteix en construir i assegurar entorns educatius

DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: __5____(5) es poden millorar, cal que estiguin ben planificats, estructurats, pautats. En ocasions en comptes de ser un veritable debat, és simplement un espai on els participants aboquen el seu pensament o opinió sense tenir cap connexió amb tot el que els seus companys han plantejat anteriorment.

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ___8_____(5) són necessàries però no imprescindibles, les poden utilitzar com una eina ja que facilita la construcció de models per assolir un aprenentatge significatiu.

DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ______7_ (5) s’interrelacionen mútuament, depenen una de l’altra i no es poden explicar per separat.

Article: Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia, de Miguel Doménech i Francisco Javier Tirado.

Introducció la psicologia i l’estudi de la ciència.

Vivim en una “societat de la informació” on part del progrés socioeconòmic està fitxat en una contínua producció d’innovacions tecnocientífiques.

La psicologia no ha estat immune al paper que la ciència ha ocupat en les nostres vides, i per a alguns psicòlegs, aquest desplaçament del nostre centre de gravetat cap a allò científic ha estat objecte d’estudi. Les principals contribucions a l’estudi de la ciència s’emmarquen en la denominada Psicologia social de la ciència. Aquesta posa èmfasi en els aspectes socials, culturals i simbòlics de l’activitat científica.

Tant la psicologia de la ciència com la psicologia social de la ciència presenten un buit que avui dia es fa cada vegada més evident. El seu objecte d’estudi defuig sistemàticament l’estreta relació que la ciència manté amb la tecnologia i les transformacions culturals. La inextricable relació que hi ha entre ciència-tecnologia- societat demana una anàlisi sistemàtica per part de la psicologia i constitueix un nou interrogant per a la psicologia, per això la necessitat de parlar de ciència, tecnologia i societat com un tot que fa intel.ligible la realitat quotidiana que vivim.

La complexa relació entre ciència i societat.

Tradicionalment es tracta de dues entitats diferents amb objectius i formes de fer divergents. La tecnologia és simple subsidiària de la ciència, pretén la resolució de problemes puntuals i concrets i, per tant, s’ha de recolzar en la recerca bàsica. S’entén que la tasca de produir coneixements correspon únicament a la ciència, mentre que la tecnologia s’encarrega d’aplicar els coneixements que la ciència produeix.

Contravenint la imatge tradicional de la relació ciència-tecnologia és el predomini dels instruments i no cap lògica especial el que va donar lloc a la ciència, i aquests instruments van sorgir de tecnologies que no deriven res ni mica a la motivació de la física ni a la necessitat de resoldre uns determinats problemes teòrics. Ni la tecnologia és simplement ciència aplicada ni el desenvolupament científic depèn necessàriament dels avenços de la tecnologia.

La interacció entre ciència i societat.

Que la societat o els afers culturals poden influir en la tasca científica és una cosa que mai no s’ha posat en dubte. Aquest panorama canvia en els anys setanta. Es comença a qüestionar la necessitat de preservar la ciència de la influència de la societat. El més rellevant d’aquesta manera d’apropar-se a la tasca científica és que es planteja que entre aquesta i qualsevol altra activitat social no hi ha diferències essencials. Deixa de tenir sentit separar ciència i societat.

Apareixen una sèrie de controvèrsies i s’assumeix que el coneixement científic s’ha d’entendre com un producte social i es defensa un enfocament decididament empíric i naturalista, allunyat de l’especulació filosòfica.

La relació entre tecnologia i societat.

El determinisme tecnològic ha consistit a plantejar que la tecnologia opera independentment de restriccions polítiques, socials o morals i fins i tot arriba a la producció de les seves pròpies normes de funcionament i desenvolupament. La societat no pot fer altra cosa que anar a remolc dels canvis tecnològics. El determinisme social sosté que el que importa no és la tecnologia mateixa, sinó el sistema social o cultural en el qual és inclosa, des del qual és produïda, mantinguda i reforçada. Diversos interessos socials, econòmics, de classe, de gènere, polítics, etc, marquen i guien el desplegament i desenvolupament de les innovacions tecnològiques.

Tecnologia i societat no són esferes separades, sinó quelcom mútuament constitutiu i definitori.

Mòdul 1. Educació i tecnologia: fonaments teòrics de Julio Cabero.

LA TECNOLOGIA, LA TÈCNICA I LA CIÈNCIA.

No hi ha consens sobre la definició de tecnologia, i es tendeix a considerar els termes tècnica i tecnologia com a sinònims. La seva concreció i definició ha anat evolucionant amb el temps, la seva definició depèn del corrent científic en què ens movem, i s’enfoca des de dos grans corrents epistemològics: intel.lectualista i pragmàtic.

Cal assenyalar dos aspectes:

1. La tecnologia com a activitat humana és un exercici mental per mitjà del qual es dissenya, aplica i avalua una activitat concreta; exercici mental tant en la fase de planificació/disseny, com en la fase de concreció i implementació. Estant aquest exercici mental determinat per la creativitat i habilitat de la persona que elabori i posi en funcionament el disseny tecnològic.

2.  No es tracta d’elaborar dissenys i processos tecnològics transferibles i utilitzables en tots els contextos, sinó més aviat de dissenyar processos aplicatius tecnològics que, pensats en termes de contextos i amb el suport del coneixement científic, ofereixin intents de solució a problemes específics.

La CTS entén que tota innovació tecnològica neix en un context social específic, el qual alhora està condicionat per aquesta. No s’admet la independència de la tecnologia i la societat, ni la predominança d’una sobre una altra, sinó més aviat la seva interacció i influència conjunta.

Alguns dels mites tecnològics més recurrents segons Cabero (2001), són:

-          Neutralitat de les tecnologies.

-          Les tecnologies com a elements democratitzadors.

-          Autonomia de les màquines.

-          Rebel.lió de les màquines.

-          Cultura deshumanitzada i alienant.

-          Mite de la transferència de la tecnologia.

-          L’existència d’una única tecnologia.

-          La millora constant.

-          El valor de l’eficàcia.

-          Novetat.

LES TIC EN LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ.

La presència de les TIC en la societat està permetent una sèrie de canvis: accedir a bases de dades ubicades en diferents parts del planeta, gestionar grans bases de dades, comunicar-nos amb altres persones independentment de l’espai i el temps que ocupem, fer les gestions bancàries des del nostre domicili, parlar amb una altra persona sense desplaçar-nos, treballar amb la informació no d’una manera lineal sinó hipertextual o la de realitzar la tasca laboral amb altres procediments i instruments.

La influència de les TIC en la societat abasta tots els sectors i desenvolupa no sols noves parcel.les del coneixement, sinó també noves formes i estratègies d’aprendre i ofereix una sèrie de possibilitats per a l’acte formatiu:

1. Ampliació de la informació.
2. Creació d’entorns flexibles espaciotemporals per a l’aprenentatge.
3. Ampliació de les eines de comunicació entre el formador i els alumnes.
4. Possibilitat d’interaccionar amb diferents codis i sistemes simbòlics.
5. Flexibilització dels itineraris formatius.
6. Flexibilització i ampliació de les estratègies de formació.
7. Creació d’entorns interactius per a la formació.
8. Adequació de la formació i a les necessitats formatives concretes.
9. Transformació dels rols que tradicionalment exerceixen el professor i l’estudiant.

Alguns mites que es tenen en la nostra cultura social i acadèmica sobre les TIC i que condicionen la seva aplicació són:

M1. Afavorir un model democràtic d’educació que facilita l’accés a totes les persones. Educació/formació per a tots.

M2. Mite de la llibertat d’expressió i la participació igualitària de tots.

M3. Mite de l’amplitud de la informació i l’accés il.limitat a tots els continguts.

M4. El mite del valor per se de les tecnologies.

M5. Mite de la neutralitat de les TIC.

M6. Mite de la interactivitat.

M7. “Més impacte”, “més efectiu”, i “més fácil del retenir”.

M8. El mite de les “reduccions”: “reducció del temps d’aprenentatge” i “reducció del cost”.

M9. El mite de les “ampliacions”: “a més persones” i “més accés”.

M10. Les tecnologies com a manipuladores de l’activitat mental.

M11. L’existència d’una única tecnologia. La supertecnologia.

M12. Mite de la substitució del formador.

M13. Les tecnologies com la panacea que resoldrà tots els problemes educatius.

EVOLUCIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ DE LA TECNOLOGIA EDUCATIVA.

Es consideren quatre grans moments respecte a l’evolució de TE:

1. Influència dels mitjans audiovisuals i mitjans de comunicació de massa aplicats al terreny educatiu. Se centren en la necessitat que l’instructor compti amb bones eines audiovisuals i tècniques per a desenvolupar la seva activitat professional; amb la millora dels instruments tècnics milloren els productes que es volen aconseguir i els processos desenvolupats. El plantejament que subjeu és que el maquinari amb el programari apropiat pot millorar la qualitat i eficàcia de la instrucció.

2. Introducció de la psicologia conductista en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Pretèn la planificació psicològica del mitjà, basat en les lleis científiques que regeixen el comportament, amb un models de conducta planificats que, a priori, es consideren desitjables. Els interessos començaran a mobilitzar-se cap a dissenys més amplis de situacions instruccionals, originant-se cert interès pel programari i el seu disseny, en funció del criteri de seqüènciació de la teoria conductista skinneriana.

3. Introducció de l’enfocament sistemàtic aplicat a l’educació. Va suposar un canvi en el seu focus central passant a centrar-se en l’anàlisi dels diversos elements participants en l’acte formatiu, en la seva organització per a aconseguir objectius prèviament determinats. Implica assumir la TE com el disseny de situacions d’ensenyament, perquè elles mateixes de manera eficaç aconsegueixin els objectius que han estat inicialment previstos.

4. Noves orientacions sorgides com a conseqüència de la introducció de la psicologia cognitiva i els replantejaments epistemològics plantejats al camp educatiu en general i en el curricular en particular.

Les TIC exerceixen un paper cada vegada més important en les accions formatives, des de la institució escolar elemental, fins a la superior i la formació contínua, sense oblidar-nos del paper transcendental que tenen en la formació ocupacional, com a conseqüència de la flexibilitat que proporcionen.

Les funcions que poden complir les TIC són diverses: transmetre informació, motivar i atreure l’atenció, estructurar la realitat, facilitar el record de la informació, oferir feedback, substituir la realitat, controlar el currículum oficial, simular la realitat, trencar les variables espaciotemporals i facilitar amb això la comunicació.

En l’actualitat, es reclama una TE centrada en el disseny, la utilització i l’avaluació de els tecnologies de la informació aplicades a accions formatives.

La concepció que hem defensat de la TE suposa també que les TIC seran percebudes de manera diferent de la de mers recursos transmissors de informació. També comporta assumir amb tota claredat que l’impacte que tinguin en la formació no en dependrà de les relacions que siguem capaços d’establir amb la resta de variables de l’acció formativa: professor, alumnes, continguts, metodologies, activitats, etc. Al mateix temps, hem de tenir en compte que els mitjans, qualsevol tipus de mitjà no funciona en el buit, sinó en un context físic, social, empresarial, ideològic i cultural que condiciona els resultats que aconseguim amb aquests.

FONAMENTS DE LA TECNOLOGIA EDUCATIVA.

La TE i la teoria de la comunicació mantenen una relació directa, perquè la seva funció bàsica consisteix en l’optimització del procés de transmissió de missatges didàctics. Per a Shannon la comunicació és un procés que comença amb la selecció de la informació que es desitja emetre. Aquesta informació posteriorment es codifica perquè sigui susceptible de ser emesa per un canal o mitjà material que posa en contacte al transmissor amb el receptor (decodifica la informació) i finalitza el procés amb un destí, és a dir, la raó per la qual es realitza tota l’operació.

La seva vertadera aportació és la font de soroll o perturbacions, que són una sèrie de factors externs, que poden impedir que el procés comunicatiu es porti a terme. Aquestes pertorbacions es poden donar tant en l’emissor com en el receptor o en el medi físic i poden ser degudes a dimensions psicològiques, ideològiques i culturals.

L’extensió espacial que s’aconsegueix amb les TIC comporta a una extensió en valors, normes d’interpretació i dinàmiques culturals, que han de ser respectades i asumides, tant per l’emissor com pel receptor, si volem que la comunicació es produeixi.

La psicologia ha estat una de les fonts de fonamentació de la TE. Els corrents que més han influït:

1) La psicologia de la Gestalt, va mostrar una preocupació fonamental per l’estudi de la percepció. Entre les seves aportacions més significatives trobem les lleis de la Gestalt “de la figura-fons”, del “tancament”, “de la proximitat” i de la “semblança”.

2) La psicologia conductista, es va preocupar per l’estudi de la conducta observable, utilitzant per a això mètodes objectius i quantitatius.

3) La psicologia cognitiva i constructivista, l’aprenentatge es percep no com un mer canvi en les conductes, sinó més aviat com un canvi en l’estructura cognitiva.

Les TiC han aconseguit una forta presència en el sector de la formació ocupacional i empresarial, on els multimédia, els simuladors, els entorns telemàtics i les videoconferències estan adquirint un paper significatiu per a la capacitació i la readaptació dels treballadors. Podríem dir que les TIC estan influint en el món laboral, ocupacional i empresarial de tres formes:

a)      La creació i la generació de noves ocupacions i professions.

b)      La potenciació de noves formes de treballar i desenvolupar l’activitat laboral amb la creació de nous contextos laborals, com el teletreball.

c)      La potenciació de noves formes d’atendre la formació laboral i ocupacional dels individus.