Introducció la
psicologia i l’estudi de la ciència.
Vivim en una “societat de la informació” on part del progrés socioeconòmic
està fitxat en una contínua producció d’innovacions tecnocientífiques.
La psicologia no ha estat immune al paper que la ciència ha ocupat en les
nostres vides, i per a alguns psicòlegs, aquest desplaçament del nostre centre
de gravetat cap a allò científic ha estat objecte d’estudi. Les principals
contribucions a l’estudi de la ciència s’emmarquen en la denominada Psicologia
social de la ciència. Aquesta posa èmfasi en els aspectes socials, culturals i
simbòlics de l’activitat científica.
Tant la psicologia de la ciència com la psicologia social de la ciència
presenten un buit que avui dia es fa cada vegada més evident. El seu objecte
d’estudi defuig sistemàticament l’estreta relació que la ciència manté amb la
tecnologia i les transformacions culturals. La inextricable relació que hi ha
entre ciència-tecnologia- societat demana una anàlisi sistemàtica per part de
la psicologia i constitueix un nou interrogant per a la psicologia, per això la
necessitat de parlar de ciència, tecnologia i societat com un tot que fa
intel.ligible la realitat quotidiana que vivim.
La complexa
relació entre ciència i societat.
Tradicionalment es tracta de dues entitats diferents amb objectius i formes
de fer divergents. La tecnologia és simple subsidiària de la ciència, pretén la
resolució de problemes puntuals i concrets i, per tant, s’ha de recolzar en la
recerca bàsica. S’entén que la tasca de produir coneixements correspon
únicament a la ciència, mentre que la tecnologia s’encarrega d’aplicar els
coneixements que la ciència produeix.
Contravenint la imatge tradicional de la relació ciència-tecnologia és el
predomini dels instruments i no cap lògica especial el que va donar lloc a la
ciència, i aquests instruments van sorgir de tecnologies que no deriven res ni
mica a la motivació de la física ni a la necessitat de resoldre uns determinats
problemes teòrics. Ni la tecnologia és simplement ciència aplicada ni el
desenvolupament científic depèn necessàriament dels avenços de la tecnologia.
La interacció
entre ciència i societat.
Que la societat o els afers culturals poden influir en la tasca científica
és una cosa que mai no s’ha posat en dubte. Aquest panorama canvia en els anys
setanta. Es comença a qüestionar la necessitat de preservar la ciència de la
influència de la societat. El més rellevant d’aquesta manera d’apropar-se a la
tasca científica és que es planteja que entre aquesta i qualsevol altra activitat
social no hi ha diferències essencials. Deixa de tenir sentit separar ciència i
societat.
Apareixen una sèrie de controvèrsies i s’assumeix que el coneixement
científic s’ha d’entendre com un producte social i es defensa un enfocament
decididament empíric i naturalista, allunyat de l’especulació filosòfica.
La relació
entre tecnologia i societat.
El determinisme tecnològic ha consistit a plantejar que la tecnologia opera
independentment de restriccions polítiques, socials o morals i fins i tot
arriba a la producció de les seves pròpies normes de funcionament i desenvolupament.
La societat no pot fer altra cosa que anar a remolc dels canvis tecnològics. El
determinisme social sosté que el que importa no és la tecnologia mateixa, sinó
el sistema social o cultural en el qual és inclosa, des del qual és produïda,
mantinguda i reforçada. Diversos interessos socials, econòmics, de classe, de
gènere, polítics, etc, marquen i guien el desplegament i desenvolupament de les
innovacions tecnològiques.
Tecnologia i societat no són esferes separades, sinó quelcom mútuament constitutiu
i definitori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada