Escola de dues línies, amb educació
infantil i primària. Pràcticament tot la plantilla docent és fixa.
Escola personalitzada en l’atenció als
alumnes, cohesionadora en el treball en grup, diversa i activa. Conscienciada en
el respecte al medi ambient i variada en els maneres de
treballar.
Actual en els conceptes, innovadora en els nous reptes, original i
engrescadora en les formes, integrant en els seus aprenentatges l’ús de
les noves tecnologies i les seves aplicacions: participació en ràdio, blogs,
experimentació a l’aula de ciència…
Alumnat de classe social
mitjana, amb diversitat cultural i ètnica.
Implicació de l’AMPA,
relacions centre-EAP fluides, i bon funcionament de la CAD, reunions sistemàtiques de
coordinació i treball en equip
La metodologia utilitzada al cicle
superior està basada en una pedagogia activa, on el mestre mira els interessos
i la motivació de l’alumnat. La mestra fa una avaluació inicial dels
coneixements previs, es prepara el tema de zero i va fent un repàs, així doncs,
a partir dels coneixements previs de l’alumnat, la mestra comença el tema. A
l’aula es fomenta el respecte entre ells, es basa en un ambient harmònic, els
alumnes han de saber treballar els uns amb els altres, sense fomentar la
discriminació entre ells.
La majoria de treballs es fan en grup,
on es crea un conflicte sociocognitiu. És cognitiu perquè es dóna entre
representacions o significats diferents per una mateixa tasca; i social perquè
aquestes representacions o significats diferents no provenen d’un mateix
individu, sinó que es produeixen com a conseqüència de les aportacions dels
diferents participants en la interacció.
L’activitat va dirigida
al grup de sisè,
compost per 26 alumnes. Alguns d’ells provenen de famílies desestructurades
(families monoparentals o separades). Es caracteritzen per ser un grup multicultural
(magrebins i senegalesos), però la majoria són nascuts a Catalunya. Tot i això,
formen un grup bastant cohesionat. Aquest curs s’ha incorporat al grup un nen
nouvingut de Polònia.
Els alumnes del Cicle
Superior d’Educació Primària posseeixen ja una considerable experiència
escolar i vital, que potencia la seva autonomia en el treball i els dota
d’un fons d’informació que els facilitarà l’adquisició d’aprenentatges més
complexos.
Sovint comencen a
aparèixer en aquests nois i noies canvis físics i fisiològics que anuncien
la pubertat i que influiran en la seva maduració personal i en els seus
àmbits de relació.
Les seves habilitats
intel·lectuals, encara fràgils i limitades, van sent cada cop més variades
i flexibles. A més de prendre en consideració les característiques del
desenvolupament fisiològic, psicològic i cognitiu entre els 10 i els 12
anys, hem de valorar la importància del paper socialitzador del grup i la
capacitat que posseeixen aquests alumnes per a integrar els punts de vista
dels altres.
Els nois i noies de 10 a
12 anys es van fent capaços de dur a terme activitats cada cop més
sistemàtiques i perfectes, de manera que obtenen un major rendiment i
aprofitament del seu potencial psicomotor.
El seu desenvolupament
físic, resistència, velocitat, potència muscular, flexibilitat, etc.
s’incrementen, esdevenen més eficaços i s’apliquen a diverses situacions
quotidianes, la qual cosa els fa adquirir, sovint, un
caràcter competitiu.
Entre els 10 i els 12
anys es desenvoluparan plenament les estratègies intel·lectuals que
caracteritzen el període de les operacions concretes. Els nois i noies
encara necessiten un suport concret, directament perceptible, per
a realitzar operacions. No és fins al final del cicle quan comencen a
distanciar-se d’aquesta realitat immediata i a manejar conceptes, i entren
en l’etapa del pensament formal.
Van sent capaços de
realitzar les operacions més complexes, dins de l’etapa del pensament
logicoconcret: anticipació de criteris, consciència de la conservació de
les qualitats del pes i el volum dels cossos i de la multiplicació de
classes. Tot plegat els facilita un acostament objectiu a la realitat
i l’elaboració de respostes adequades a les exigències del medi.
La major flexibilitat
del seu pensament els possibilita captar des de diversos punts de vista
una mateixa situació i adoptar actituds més obertes i menys implicades
afectivament.
La seva capacitat de
simbolització augmenta paral·lelament al desenvolupament del llenguatge i
del raonament logicomatemàtic, permetent- los una major comprensió de la
realitat i l’accés a situacions més distanciades en l’espai i en el
temps.
Els alumnes d’aquest
cicle posseeixen una bona capacitat d’atenció i concentració, que els
resulta útil per a una eficaç assimilació dels objectius proposats. Aquest
potencial de treball es pot veure entorpit perquè comencen a produir-se
freqüents interferències de tipus psicoafectiu (conductes per a cridar l’atenció,
actituds d’oposició, desordre del material). El seu nivell
d’autonomia personal els ajuda a planificar i executar l’activitat. Tenen
una bona capacitat de treball i resistència a la fatiga. Es fan
més conscients dels seus raonaments i limitacions. No obstant això,
poden presentar alts i baixos en el seu rendiment com a conseqüència del
fet que la constància i la responsabilitat encara no estan prou
establertes.
Els nois i noies de 10 a
12 anys van abandonant la infància i progressivament entren en la
preadolescència. El grup-classe perd la seva relativa homogeneïtat en
fer-se més evidents les diferències en el desenvolupament individual
dels alumnes i les alumnes que l’integren.
Aquesta diferenciació en
el desenvolupament incrementarà les divergències d’interessos entre els
membres del grup. La intervenció del líder tindrà un pes específic
important en la resolució dels problemes que es plantegen.
Comencen a fer la seva
aparició els primers conflictes amb l’autoritat, fruit de la necessitat
d’autoafirmació. Els pares i professors van perdent el seu paper
de figures significatives i veuen qüestionada la seva autoritat. En la
seva necessitat de trobar el seu propi espai i el seu paper dins del grup
social al qual pertanyen, aquests alumnes emprenen iniciatives i poden
adoptar actituds pseudoadultes, en molts casos per imitació.
Encara necessiten la
presència de l’adult per a aconseguir seguretat personal.
L’evolució del seu cos i
dels seus sentiments constitueix un dels aspectes que són a la base dels
conflictes que es plantegen als alumnes i les alumnes d’aquest cicle. Comencen
a aparèixer els primers indicis de la pubertat. Les noies, en general,
entren abans en aquesta nova etapa de desenvolupament. Els canvis
corporals i el desvetllament de la sexualitat els provocaran
uns sentiments contradictoris respecte del seu aspecte físic i de les
seves sensacions: experimenten alhora satisfacció i vergonya envers el seu
propi cos, en els seus pensaments es barregen sentiments de desig i de
temor, en el seu comportament conviuen actituds exhibicionistes
(preocupació pel desenvolupament físic i per l’estètica, interès per
mostrar conductes estereotipades del propi sexe…) amb un rigorós zel de la
seva intimitat. Unes vegades es mostren tímids o insegurs i unes altres,
agressius.
El desenvolupament del
pensament, la interacció entre iguals i les relacions familiars fan que
els alumnes i les alumnes vagin assimilant uns sistemes de valors i
creences. Això els permet avançar cap a l’exercici d’un judici més raonat,
en la mesura que és just actuar per tal de satisfer els interessos i
les necessitats personals i les dels altres.
La interacció amb el grup
i l’adopció d’un sistema de valors construiran la seva autoestima.
Coneixent-se i acceptant-se més a si mateixos, aniran perfilant
el creixement harmònic de la seva personalitat i una adequada integració
de l’afectivitat.
He optat per treballar les
competències bàsiques seguint la vessant interdisciplinària que les
caracteritza, però centrant-me en el desenvolupament de la Competència comunicativa (lingüística i audiovisual),
per tal que els nens desenvolupin aquesta capacitat tant important en les seves
futures vides: expressar-se correctament, ser sintètics, ser crític, elaborar
textos, llegir de manera adequada. El desenvolupament d’aquesta competència suposa el diferent
domini de llengües, tant oralment com per escrit, en múltiples suports i amb el
complement dels llenguatges audiovisuals en varietat de contextos i finalitats,
com a eina per aprendre a aprendre.
Competències
metodològiques (tractament de la informació i
competència digital, i competència d’aprendre a aprendre), que implica
gestionar la informació, des de com accedir-hi fins a la seva transmissió, tot
usant distints suports, incloent-hi l’ús de les TIC com a element essencial per
informar-se, aprendre i comunicar-se.
També la capacitat d’aprendre a pensar i comunicar
per tal d’afavorir la comprensió significativa de les informacions i la
construcció de coneixements cada vegada més complexos. Cercar i gestionar
informació provinent de diferents fonts i suports, utilitzar diferents tipus de
llenguatges (verbal, escrit, visual, corporal, digital) en la comunicació de
informacions, sentiments i coneixements, treballar de manera cooperativa i ser
conscient dels propis aprenentatges afavoreix la construcció del coneixement i
el desenvolupament del pensament.
Aprendre a descobrir i tenir iniciativa per tal de
potenciar la utilització dels coneixements de què es disposa per interpretar la
realitat, establir diàlegs interactius i cada vegada més complexos, i el
compromís per implicar-se en processos de millora. Explorar, experimentar,
formular preguntes i verificar hipòtesis, planificar i desenvolupar projectes,
cercar alternatives esdevenen elements clau en els processos de formació de
l’alumnat.
Competències
personals (competència d’autonomia i iniciativa personal), ja que suposa l’adquisició
de la consciència i aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals i
interrelacionades (responsabilitat, perseverança, coneixement de si mateix,
autoestima, creativitat, autocrítica), de calcular riscos i afrontar problemes,
així com la capacitat de demorar la satisfacció immediata, d’aprendre de les
errades i d’assumir riscos.
-
Aprendre a buscar informació, seleccionar-la, i analitzar-la
a través de les noves tecnologies.
-
Fomentar en els alumnes l’ús de les noves tecnologies com a
estri de treball en el seu procés d’aprenentatge.
-
Millorar la competència comunicativa tant a nivell de
llenguatge oral com escrit.
-
Expressar-se per escrit i oralment utilitzant tècniques
diverses (diàleg, narració, descripció...) amb finalitats també diverses
(simulació de situacions comunicatives, expressió de vivències...).
-
Participar de forma adequada en les situacions comunicatives
diverses.
-
Fomentar el treball col·laboratiu en grup.
-
Gaudir fent els programes de ràdio.
-
Coneixement de la història de la ràdio des dels seus
orígens.
-
Comprensió del funcionament de la ràdio, els mecanismes de
transmissió, i la funció com a mitjà de comunicació.
-
Ús de diferents tècniques necessàries per gravar, i de les
eines adients.
-
Diferenciació de les diferents tipologies de programes de
ràdio: informatius, musicals,..
-
Lectura en veu alta amb dicció, entonació i ritme correcte,
interpretant els signes de forma apropiada, tot incidint en el posicionament
del lector respecte el text llegit.
-
Coneixement i ús les regles ortogràfiques treballades.
-
Entendre i escriure un text periodístic.
-
Saber buscar informació a través d’internet.
-
Saber utilitzar les noves tecnològies per a elaborar
treballs. Estructuració de les informacions trobades: reconversió en un altre
document científic i/o en un mapa conceptual.
-
Realització d’entrevistes treballant l’estructura del
diàleg.
-
Elaboració de texts narratius, expositius.
-
Elaboració de guions escrits previs a la gravació.
-
Organització de les tasques a nivell grupal.
-
Interacció amb els membres del grup per arribar a un acord
consensuat.
-
Interès per fer el treball ben fet i valorar l’esforç i les
aportacions de la resta del grup.
-
Interès per l'ús de la llengua catalana com a vehicle normalitzat de
comunicació.
-
Acceptació de les opinions dels altres.
-
Gaudir amb la ràdio.
-
Tutora d’aula.
-
Mestre de suport.
Durant el procés d’elaboració d’aquest projecte, hi
haurà dos mestres a l’aula, els
quals actuaran com a acompanyants, són els qui guiaran i acompanyaran el procés educatiu i serviran de model als
nens. Qui té el paper actiu en el desenvolupament de l’activitat són els
alumnes. Ells decideixen els temes a presentar, com organitzar-se, fan la
recerca de la informació i l’escriuen al bloc, fan fotos,… Els mestres indiquen
les normes bàsiques de treball, i els ofereix suport quan és necessari,
especialment a l’hora de gestionar tot el procés de cerca d’informació, i a
l’hora de crear el bloc.
-
Psicopedagoga.
Es consideraren alumnes d'incorporació tardana aquells que
s'incorporen al sistema educatiu de Catalunya i, per desconeixement de les dues
llengües oficials tenen greus dificultats per seguir amb normalitat els
estudis. L’especificitat
del procés d’aprenentatge d’aquest alumnat amb situacions singulars fruit de
procedències i processos d’escolarització previs i especialment el fet de
compartir el temps escolar entre l’aula d’acollida o altres estructures de
suport i l’aula ordinària, fa necessària l’elaboració d’un pla individual
intensiu. Aquest document ha de recollir la informació obtinguda amb
l’avaluació inicial de l’alumne/a nouvingut, ha de prioritzar les necessitats
educatives a treballar i ha d’establir els mecanismes de planificació,
seguiment i avaluació del procés d’acceleració del seu aprenentatge, que li ha
de permetre incorporarse plenament, al més aviat possible, a la dinàmica
habitual del seu grup classe de referència.
En aquest
projecte, la psicopedagoga ha mantingut una relació de col.laboració amb el
personal docent, a més a més, ha confeccionat la programació i ha servit de
suport per a la identificació de NEE i posar-hi remei, fent adaptacions
curriculars, com és el cas del nen
nouvingut, a qui se li ha fet una adaptació individual per a que segueixi el
procés establert.
-
Ordinadors a l’aula amb connexió a
internet.
-
Programes: Power point, Word.
-
Programes Audicity, Studio 8.
-
Microfons, auriculars.
-
Projector.
1. Fer un debat a classe per tal d’anar dient tot
el que sabem de la ràdio. Fer una llista a la pissarra amb totes les idees que
han sortit. Després farem una llista de coses que volem saber sobre la ràdio.
Farem tants grups com temes sortits. Cada grup es fa responsable d’una pregunta
concreta. Quan hagin recollit la informació l’hauran de debatre entre els
membres del grup. Els mestres facilitaran diferents webs on poden trobar
informació. Rebrem la visita d’un
periodista (abans prepararem algunes preguntes). Cada grup anirà recollint
el que ha trobat en una presentació de
power point per explicar a la resta de la classe la informació trobada.
Elaborar entre tots un mapa conceptual.
2. Escoltar emissions de ràdio. Hem
decidit que volem ser els presentadors i les presentadores de l’informatiu de
l’escola. Abans de començar a treballar escoltarem emissions de ràdio que han
fet altres escoles i que ens donaran bones idees per preparar la nostra.
3. Buscar i recollir la informació i després caldrà
escriure-la i assajar-la unes quantes vegades abans de fer la gravació. Ens
repartirem les seccions del nostre programa: entrevista, acudits, curiositats,
novetats.
4. Redacció. Els mestres els hi
proporcionaran uns models d’entrevistes, notícies que els hi pot ajudar a
redactar-les.
5. Assaig. Recordar alguns consells:
tenir clares les preguntes que han de fer, saber quan han d’intervenir cada un,
tenir el tros de la seva intervenció subratllat, llegir a poc a poc, escoltar-se
els uns als altres, vocalitzar bé, assajar primer per separat i després tots
junts.
6. Gravació i guió. Necessitaran un guió per
tal de saber qui parla primer i qui després.
7. Edició. Quan ja ho tinguin tot
gravat i digitalitzat, editaran el so amb l’ajuda dels mestres. Editar els
programes amb programes informàtics que tenen a l'escola i penjar-los a
internet perquè tothom els pugui escoltar. Per poder editar el nostre programa
de ràdio és molt possible que necessitin alguns recursos sonors, des de músiques
per sintonies, senyals horàries, o efectes (cops, sons d'animals, sorolls..).
L’audicity és un programa que permet capturar so i alhora fer edició, és a dir
posar música, efectes, pujar o baixar el volum...
8. Crear un bloc a xtec.cat. Triarem un nom i un títol
del bloc; inserir continguts en format MP3, MP4, RM. Aquesta és una activitat on també es poden
incorporar els pares i així li doneu continuïtat, importància i treballeu la
transferència d’habilitats informacionals a la llar.
L’avaluació s’estableix com a mitjà que ha de
permetre millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge, controlant tots els
elements que hi intervenen: poder introduir canvis i adequar-los als alumnes,
controlar l’eficàcia pedagògica. L’avaluació ha d’atendre a les adquisicions
realitzades pels alumnes al llarg dels processos d’ensenyament-aprenentatge i a
l’efectivitat del desenvolupament de tota la programació (objectius i
continguts plantejats, metodologia, activitats d’aprenentatge, tècniques
d’avaluació utilitzades...).
Fixarem tres moments clau dins del procés
d’avaluació:
- L’avaluació inicial: Observar quins són els
coneixements que tenen els nostres alumnes sobre els mitjans de comunicació,
concretament la ràdio.
- L’avaluació formativa: Hi haurà un seguiment
rigorós sobre la feina dels alumnes. Els docents aniran visitant de manera
assídua les informacions que recull, les entrevistes, la redacció del guió, per
comprovar l’adequació de l’article elaborat amb el tema a tractar, si tenen
cura de l’ortografia, si fan servir vocabulari específic treballat en aquell
tema a classe.
- L’avaluació sumativa/final es refereix al grau
d’assoliment dels objectius didàctics per part dels alumnes en acabar la
seqüència de l’activitat. Ens serveix per comprovar l’eficàcia del procés i per
tal d’adaptar els posteriors períodes educatius al nivell que han assolit. Incloure’m
informes d’autoavaluació dels estudiants per treballar les habilitats
metacognitives per a supervisar, valorar i optimitzar el propi treball.
Criteris d’avaluació:
-
Ser capaç de buscar informació, seleccionar-la, i analitzar-la a
través de les Noves Tecnologies.
-
Poder prendre part en un procés de presa de decisions del
grup classe.
-
Mostrar una millora en la competència comunicativa tant a
nivell de llenguatge oral com escrit.
-
Ser capaç d’expressar-se per escrit i oralment utilitzant
tècniques diverses (diàleg, narració, descripció...) amb finalitats també
diverses (simulació de situacions comunicatives, expressió de vivències...) de
manera ordenada, fluïda i original.
-
Participar de forma adequada en situacions comunicatives
diverses.
-
Aconseguir treballar mitjançant el treball col·laboratiu en
grup.
- Gaudir
fent els programes de ràdio.
Aquesta activitat es
realitzarà durant tot el curs dedicant per a les sessions de treball “la sisena
hora”. Si fos necessari es podem utilitzar de dues a tres hores setmanals.
Aquest model es basa en la
teoria sobre el desenvolupament de l’aprenentatge significatiu
(constructivisme) i parteix dels supòsits que proposa Jonassen, Peck i Wilson
(1999):
-
El coneixement es construeix. Els
alumnes fan interpretacions possibilitant
models mentals en quan al problema plantejat i les possibles solucions.
-
La realitat es troba a la ment.
Cadascun en funció de les seves experiències i creences personals dóna sentit a la construcció del seu
món.
-
Existeixen múltiples perspectives
del món. Això fa que es generi una discussió en funció de les experiències i
percepcions personals.
-
El coneixement es construeix a
partir de les nostres interaccions amb l’entorn en el que ens desenvolupen. Cada
alumne construeix el seu pensament en funció de les idees i del context, no és
el mateix un conflicte a l’aula que a casa ni les propostes de solucions són
les mateixes.
-
El coneixement es troba ancorat i
indexat en contextos rellevants. L’escola és un context ric per poder aportar
diferents solucions degut al número i diversitat d’alumnat.
-
El coneixement no es pot
transmetre. Els alumnes construeixen o
modifiquen el seus coneixements tot fent una selecció d’aquests i ho fan
en funció dels seus interessos. En aquest sentit en el problema plantejat tenen
molt a veure la regulació i gestió del grup.
-
La construcció del coneixement
s’estimula per una qüestió de necessitat o desig de saber. La construcció
real de significat és el resultat del descobriment de la necessitat d’una
revisió o reorganització del que se sap per assimilar-se i adaptar-se a
l’entorn.
-
El significat es negocia de forma
social. En el projecte proposat és vol impartir el fet de compartir idees,
solucions, inconvenients, resultats...
-
El significat i el pensament es
distribueix entre la cultura i la comunitat en les quals vivim i les eines que
utilitzem. Les respostes als problemes estan lligades a l’entorn que ens
envolta, les normes i les creences. Les activitats proposades donen lloc a
diàlegs i negociacions acceptades i compartides per el grup i per l’escola.
-
No tots els significats es creen
de la mateixa manera. Amb les respostes dels alumnes es pot valorar la
viabilitat de les seves propostes i si s’ajusten a les normes socials i
intel·lectuals de la nostra comunitat escolar.
Cada tipus d’eina implica combinacions
diferents de pensament crític, creatiu i complex (Jonassen, 2000).
Una de les diferències més importants
dins aquestes eines és la claredat del model subjancent. Algunes eines són
sistemes de caixa negra, en els que l’estudiant pot introduir informació i
manipular les característiques dels sistemes, comprovant els efectes de les
manipulacions teòriques. Altres eines, com les de construcció de models de
sistemes, són sistemes de caixa de vidre, en els que l’estudiant no sols
investiga el model subjancent, sinó que pot canviar-lo. De fet, els sistemes
d’aquest tipus necessiten que l’estudiant construeixi el model de manera
explícita abans de comprovar-ho.
En aquesta activitat, ens trobem en un
procés on utilitzem eines de caixa de vidre ja que s’ofereix a l’estudiant
l’oportunitat d’aprendre no sols un tema basat en el currículum com el
coneixement d’un mitjà de comunicació, com la ràdio; sinó que ho fa mitjançant
les noves tecnologies on es partícip en el procés, en tant que se li fa fer una
activitat amb noves tecnologies sobre el tema estudiat. A més a més, fan una
construcció de simulacions deductives que permeten que l’estudiant construeixi i
comprovi models de sistemes tancats controlats per reacció. A l’haver de fer un
power point (fer un mapa conceptual), porten a terme una representació de
relacions semàntiques.
Un problema és quelcom que es
desconeix, és a dir, si tenim un objectiu i no sabem com arribar-hi, hi ha
quelcom que no coneixem, tenim un problema. El segon atribut és que allò
desconegut ha de tenir algun valor social, cultural o intel.lectual per a algú.
Com a procés, solucionar un problema té
dues característiques principals:
a)
La primera és que requereix una representació metal de la
situació en el món. Això vol dir que en solucionar problemes humans, es
construeix una representació mental del problema, que rep el nom d’espai del
problema (Newell i Simon, 1972).
b)
La segona característica és que solucionar un problema
requereix certa manipulació activa de l’espai del problema. Quan manipulem
l’espai del problema, representem els seus components i dimensions, generem
hipótesis sobre com trobar allò desconegut, provem aquestes hipótesis i arribem
a conclusions.
Ens trobem davant d’un problema que usa regles ja que és un procés
procedimental restringit per normes; seleccionar i aplicar regles per a produir
respostes o productes de sistemes restringit, amb regles limitades i dóna
productivitat. Les seves característiques són:
-
Context: determinat, acadèmic, món
real, restringit.
-
Nivell d’estructuració; resultat imprevisible, no sabem
com reaccionaran els alumnes.
-
Nivell d’abstracció: basat en necessitats, situat
personament, metodologia emprada per motivar als alumnes.
Segons Jonassen, el problema plantejat presenta una mala estructuració ja que no està
restringit a cap camp de contingut concret sinó que comprèn diverses i variades
solucions que no són fàcilment predictibles.
Tot i que els problemes mal estructurats són més
díficils de solucionar que els que estan ben estructurats, ens trobem davant
una complexitat mitjana ja que
propiciarem un aprenentatge significatiu, partint dels coneixements previs dels
alumnes. També ens trobem en un problema situat ja que ens trobem
davant les necessitats i/o interessos dels alumnes.
L’activitat comença a partir del conflicte sorgit amb
la proposta de l’Ajuntament del nostre poble, ens ha demanat si volem fer un
programa de ràdio. Com que ens agrada tant la música i xerrar hem dit que sí de
seguida, però hem de començar d’aquí a tres mesos i ens hem adonat que no sabem
com es fa la ràdio ni com funciona.
En
aquest procés és durant a terme les següents activitats:
1. Fem un debat a classe per tal d'anar dient tot el que sabem de la ràdio.
Fem un llistat a la pissarra amb totes les idees que han sortit. Això ens va
ajudar a veure quines són les coses que encara no sabem els nostres alumnes:
•
És interessant
•
Té emissores
•
Aparell per escoltar notícies
•
Es pot escoltar a molts llocs
•
Es fa des d'un edifici on una persona parla amb un micròfon
•
L'edifici té una parabòlica (o antena) que permet que
s'escolti la ràdio a través d'ones
•
Hi ha diferents programes: música, esport...
Després fem
un llistat de preguntes, és a dir de
coses que volem saber sobre la ràdio:
•
Què i per què es va fer la ràdio?
•
Quins tipus de ràdio hi ha?
•
Com parlen els locutors/es?
•
Quin és l'equipament tècnic de la ràdio?
•
Noms de programes
•
Com pot comunicar la ràdio?
Després de classificar les preguntes
que vam fer sobre la ràdio, va sorgir l'índex:
ORÍGENS DE LA RÀDIO
•
Qui la va inventar? Quan?
•
Per què?
COM POT
COMUNICAR LA RÀDIO?
•
Quin equipament tècnic té la ràdio?
•
Com la podem sentir?
PROGRAMES I
LOCUTORS
•
Quina tipus de programes hi ha?
•
Com parlen els locutors?
Farem tants grups com temes sortits. Cada grup es fa
responsable d’una pregunta concreta. Quan hagin recollit la informació l’hauran
de debatre entre els membres del grup. Els mestres facilitaran diferents webs
on poden trobar informació.
Els grups han de ser de 4-5 persones. Cada grup s'ha
d'organitzar de la següent manera: Hi ha d'haver un secretari i un
portaveu. El secretari anirà guardant i ordenant el treball que es vagi fent i
el portaveu serà l'interlocutor amb la mestra i la resta de grups.
Rebrem la visita d’un periodista. Abans d’escolta
la Conferència
sobre “la Ràdio”
a càrrec de Lluís Mata Pallares, periodista i locutor de les notícies de la COMRÀDIO a Barcelona, ex-alumne
del nostre centre, vam preparar algunes preguntes. Fam fer un debat en petit
grup, és a dir vam parlar entre vosaltres sobre les coses que li voliem
preguntar. Després vam fer una posada en comú amb la resta de la classe per tal
que no es repeteixin les preguntes.
Cada grup va anar recollint tot el que
anava trobant en una presentació de power point, per anar responen a les
preguntes i per explicar a la resta de la classe la informació trobada. Elaborar entre tots un mapa
conceptual.
2. Escoltar emissions de ràdio. Hem
decidit que volem ser els presentadors i les presentadores de l’informatiu de
l’escola. Abans de començar a treballar escoltarem emissions de ràdio que han
fet altres escoles i que ens donaran bones idees per preparar la nostra. Entrarem a la
pàgina web de les escoles de Rosselló i Almenar per escoltar els seus
programes.
3. Buscar i recollir la informació i després caldrà
escriure-la i assajar-la unes quantes vegades abans de fer la gravació. Ens
repartirem les seccions del nostre programa: entrevista, acudits, curiositats,
novetats.
4. Redacció. Els mestres els hi
proporcionaran uns models d’entrevistes, notícies que els hi pot ajudar a
redactar-les.
–
RACÓ DE L’ENTREVISTA.
Diuen que la millor manera d'aprendre és preguntar. En
aquest apartat es tracta doncs d'aprendre a fer preguntes a diferents persones,
és a dir a saber fer entrevistes.
Se’ls hi dóna uns recursos web que els hi poden ajudar, són exemples de
diferents alumnes com ells que han fet entrevistes. Per preparar l'entrevitsta cal que
utilitzeu un processador de text. Cal que tingueu en compte però els 3 moments
claus de l'entrevista:
ABANS de
fer una entrevista, cal que es preparin bé.
1. Sabeu alguna cosa de la persona que entrevistareu?
Teniu clar el què voleu saber?
2. A les entrevistes una persona pregunta i l'altra respon. En
aquest cas, vosaltres preguntareu. Abans
de començar l'entrevista, cal tenir preparades les preguntes.
a) Per això, cal tenir molt clar què voleu saber d'aquella persona.
c) Feu una tria de temes que us interressin
b) Penseu preguntes sobre aquests temes o proposeu-ne d'altres.
3. Discutiu entre vosaltres les preguntes que fareu.
a)Poseu-vos
d'acord.
b) Decidiu també qui farà cada pregunta.
DURANT l'entrevista, cal que
recordeu:
- Feu la
llista definitiva de preguntes.
- No oblideu
que la vostra veu és molt important ja que us permetrà comunicar-vos amb
el vostre entrevistat.
DESPRÉS de l'entrevista. Ara ja teniu l'entrevista
gravada, ara toca editar-la i escoltar-la. Per fer aquesta part necessitareu
l'ajuda de la mestra.
-
RACÓ DELS ACUDITS.
Ara has de navegar per les
diferents webs i escoltar diferents acudits.
T'hauràs de fixar com s’expliquen, com s’entonen...
Per fer-ho, has d'escollir
un, però per saber quin acudit vols explicar primer n'has d’explicar uns
quants.
Entre tots plegats heu de
triar quins acudits us han agradat més, i aquests seran els que expliqueu per
la ràdio.
- RACÓ DE LES
CURIOSITATS.
Ara has de navegar per les diferents webs per trobar notícies curioses
intentant abarcar tipologies diverses. Un cop hagueu trobat unes quantes, reuniu-vos, i feu
una tria: recopileu la part que us interessi. Amb aquesta part els redactors ja
poden començar.
-
RACÓ DE LES NOVETATS
Cada dia els mitjans de comunicació
recullen tot tipus de notícies. Hi ha notícies que ho són durant dies o fins i
tot setmanes. Penseu, per exemple, en la catàstrofe del Prestige, els Tsunamis,
el debat de l'Estatut, el tema de l'entrada d'immigrants amb pasteres...En aquest
apartat teniu la possibilitat de fer el seguiment d'una d'aquestes meganotícies
i anar explicant les novetats. Els passos que haureu de seguir són:
Primer: Repartiu-vos els diferents rols:
Dos periodistes d'investigació i dos redactors.
Segon: Consulteu les webs i enllaços a diferents
diaris i trieu un tema.
Tercer: Un cop tingueu el tema repartiu-vos les fonts que heu de
consultar entre els dos periodistes d'investigació i que cadascú reculli les
notícies, sobre el tema, que apareguin a la part que li ha tocat.
Quart: Quan hagueu acabat, reuniu-vos, i feu una
tria: recopileu la part que us interessi. Amb aquesta part els redactors ja
poden començar.
5. Assaig. Recordar alguns consells:
tenir clares les preguntes que han de fer, saber quan han d’intervenir cada un,
tenir el tros de la seva intervenció subratllat, llegir a poc a poc,
escoltar-se els uns als altres, vocalitzar bé, assajar primer per separat i
després tots junts.
6. Gravació i guió. Necessitaran un guió per
tal de saber qui parla primer i qui després.
7. Edició. Ara
ja sabem que fer ràdio no és gens difícil, i que els nervis no són tants i que,
desprès de tot, ens hem divertit. Tenim els quatre programes gravats, però… no
és cert que hi va haver alguna que altre errada? Algun silenci massa llarg?
Alguna música que no va entrar a temps? Algun riure a destemps? Ho podem
retocar, dedicarem un dia a fer-ho. Treballarem amb el programa “Audacity” fins
a conèixer-lo bé (tenim un tutorial a XTEC, una eina que pot
resultar molt útil). A l’aula d’ordinadors ens situarem per parelles i cada grup
retocarà el seu programa.
8. Crear un bloc a xtec.cat. Triarem un nom i un títol
del bloc; inserir continguts en format MP3, MP4, RM. Aquesta és una activitat on també es poden
incorporar els pares i així li doneu continuïtat, importància i treballeu la
transferència d’habilitats informacionals a la llar.
Sempre i quan s'avalua, no només s'avalua si els
alumnes han entès o han assimilat els continguts i procediments que s'han
treballat, sinó que la mestra comprova si la metodologia i els seus recursos
didàctics han fet una feina efectiva o cal modificar alguns aspectes
metodològics o de programació per a que l'avaluació, els resultats siguin més
positius i demostrin que la manera mitjançant la quals els alumnes han
treballat i assimilat els conceptes és la idònia per a l'adquisició d'aquests.
Partint de la base que l'avaluació no només és una suma de notes numèriques de
proves i activitats, sinó que recull tot un procés d'observació continua que
contempla quina ha estat la millora en l'aprenentatge dels alumnes així com les
actituds i comportament, tenint en compte el seu progrés maduratiu.
Aprenentatge
aconseguit:
-
S’aconsegueix un aprenentatge sobre el funcionament de la
ràdio i els seus components.
-
S’aconsegueix que relacionen conceptes (mapes mentals), és a
dir, els alumnes fan un bon aprenentatge significatiu.
-
Els alumnes tenen un alt grau d’atenció i motivació gràcies
a les TIC, fan una bona implicació en aquestes.
La tecnologia que s’utilitza no només
és un medi que requereix utilitzar-se sinó que és un instrument cultural de
transformació: el seu ús ens ha modificat per sempre. Es converteix en un
mediador que ens transforma fent evolucionar les nostres pròpies competències
que van canviant en el temps en un continu moviment transformador del
coneixement.
Els aprenentatges que s’han anat més
enllà dels conceptuals, sinó que també han influenciat en els actitudinals i
aptitudinals, els alumnes han mostrat un major interés i motivació i han portat
a terme amb harmonia treballs en grup. A més a més, el fet de cercar per
Internet els ha originat més interès per la tasca a desenvolupar.
